Text de la Isabel Pérez, de la Biblioteca Elisenda de Montcada
A l’igual que a molts altres llocs, també a Montcada i Reixac els llibres més sol·licitats pels usuaris són les novel·les. Les històries de ficció, són, amb diferència, les obres que més surten en préstec. La major part d’aquests llibres estan publicats en català i en castellà, en versions originals, o bé, són traduccions d’altres llengües. El que potser no tothom sap és, que a més a més, a les Biblioteques hi han també una sèrie d’obres agrupades sota la denominació genèrica de “Novel·les en altres llengües”. Un bon grapat de llibres que corresponen a diversos títols publicats en les seves llengües originals: anglès, francès, alemany, etc., entre els idiomes forans. No falten tampoc, alguns llibres en les altres llengües peninsulars. Dels quals, volem destacar especialment la presència de les novel·les en gallec.
L’idioma gallec, llengua germana entre les d’origen llatí; i amb un considerable nombre de parlants. De segur que és la llengua materna de no poques persones residents a Catalunya. En tindrem algunes a Montcada? És molt possible. I podrien ser, sens dubte, les destinatàries idònies d’aquests llibres. Volem doncs, que ningú no ignori l’existència d’aquestes novel·les. Amb títols d’autors que són ja clàssics, com Eduardo Blanco Amor o Álvaro Cunqueiro; i també de més actuals, com la Teresa Moure. Us en fem l’oferiment a totes aquelles persones que les pugueu gaudir. I us adrecem aquesta crida tot just ara, que a l’igual que cada any, i des del 1963, es celebra el Dia das Letras Galegas. Quan es commemora la publicació el 17 de maig de 1863, de la publicació del primer exemplar de l’obra Cantares gallegos, de Rosalía de Castro.
Aquesta efemèride es considera l’inici del “Rexurdimento”, o Renaixement Cultural de Galícia. De fet, ella, la Rosalia eterna, és la figura central d’aquest “Rexurdimento”. Acabarem doncs aquesta petita comunicació, amb la reproducció d’una mínima mostra del seu talent creatiu. Veureu que, en aquest cas, no cal ni que posem l’equivalència a la nostra llengua…
Corre o vento, o río pasa,
corren nubes, nubes corren
camiño da miña casa.
