Cinema i sèries de TV

Rocketman, de Dexter Fletcher

De ben segur que la majoria no sap qui és en Reginald Dwight, però si us diuen que aquest nen prodigi que tocava meravellosament el piano és l’Elton John, ja sabreu de qui us parlo. A La pel·lícula “Rocketman” comença amb un Elton John sortint d’un pavelló d’esports duent un vestit de colors llampants i amb unes banyes com de dimoni al cap. A la següent escena comença a explicar la història de la seva vida als seus companys de teràpia.

És primer la trista història d’un nen a la recerca de l’amor del seu pare i de la seva mare, en una llar on sembla que l’única persona que l’estima és la seva àvia, qui també descobrirà el seu talent extraordinari per a la música que el portà a estudiar amb una beca de la Royal Academy of Music de Londres. Més endavant, un talentós Reginald Dwight adolescent que  literalment perdia el temps tocant amb grups de versions del rock clàssic. El 1967, gràcies al Ray, un jove que treballa en una discogràfica coneix en Bernie Taupin, un jove poeta que escriu lletres de cançons. Aviat comença una gran amistat i ambdós es posen a treballar en el que més endavant serien els grans èxits de l’Elton John, cançons com “Daniel”, “Don’t let the sun go down on me”, “Honky cat” o “Rocket man”. El 1971 Elton John ja havia aconseguit una fita que els Beatles havien  fet gairebé una dècada abans, i era tenir quatre discs entre les llistes dels “Top Ten” als Estats Units. Durant aquests anys l’Elton descobreix dues coses que el marcarien plenament: la seva alopècia i la seva identitat sexual. El 1976 es declarà bisexual en una entrevista, i posteriorment es casa amb una productora musical, Renata Blauel de qui es divorcia al poc temps. Inicia una relació amb el seu mànager, i se n’adona que aquest el que realment vol és els diners que pot obtenir d’ell mateix, com passa també amb la seva mare, que en una visita que fa amb l’àvia li arriba a demanar diners per a comprar-se una casa a Menorca. Tot això el sobta tant que, tot i ser famós, Elton John es sent tant desgraciat que comença a incrementar el seu consum de drogues i alcohol fins al punt de tenir greus problemes de salut i un intent de suïcidi.

La pel·lícula, dirigida per Dexter Fletcher (“Amanece en Edimburgo”, 2011), va guanyar el premi a la millor cançó en la recent edició dels premis Oscar 2020, per “(I’m Gonna) Love Me Again”. Amb una excel·lent fotografia i una posta en escena espectacular, a estones és un musical en un ambient oníric, a estones és una narració biogràfica, amb bones dosis d’actuacions en directe de l’artista. Està molt ben interpretada per Taron Egerton en el paper d’Elton i Jamie Bell en el del seu “germà” Bernie Taupin, entre d’altres.

Trailer en castellà

Vídeo sobre la gravació de les cançons per Taron Egerton com a Elton



ALI & NINO

Cap a la primera dècada del segle XX, a Bakú, la rica capital del petroli de l’època, l’Alí, un jove aristòcrata musulmà d’Azerbaian i la Nino, una princesa cristiana de Geòrgia, viuen una historia d’amor amb la que les famílies no hi estan gaire d’acord. Per tal de seguir junts, fugen de la ciutat i deixen tota una vida de luxe als palaus per anar a viure a una granja a les muntanyes on faran de pastors i viuran feliçment el seu amor.

Fins aquí, ens podria semblar que aquesta pel·lícula és un conte de fades o una història d’amors impossibles amb final feliç, però tot es complica quan esclata la 1ª Guerra Mundial, el gran detonador d’importants canvis socials que portaran a la independència del seu país, i posteriorment a una invasió de la Rússia soviètica.


Està dirigida pel director britànic d’ascendència índia Asif Kapadia, guanyador del premi Oscar amb el film “Amy”, qui aconsegueix transmetre aquesta història amb unes belles imatges, degut a una localització en paisatges naturals d’una gran bellesa, que el van portar fins i tot a prescindir dels efectes digitals que avui dia estan tan de moda en el cinema. Amb un jove actor d’origen palestí, Adam Bakri, i l’actriu espanyola Maria Valverde donant vida a la parella protagonista, aquest film és una adaptació de la novel·la homònima de Kurban Said, publicada per primer cop a Viena l’any 1937, i que ha esdevingut un clàssic, alhora que és considerada un llibre d’exaltació del nacionalisme àzeri.


TRAILERS, VÍDEOS, BANDA SONORA

Crítica sobre el llibre en el que està basada la pel·lícula.

Tràiler de la pel·lícula

Tema principal de la banda sonora original de la pel·lícula

EL CASTILLO DE CRISTAL  (The glass castle)

Es basa en el llibre del mateix títol que la periodista va escriure sobre la seva infantesa i adolescència i com va créixer en una família nòmada i excèntrica.

El tema fonamental de la pel·lícula gira a l’entorn de l’infància de la periodista i escriptora americana Jeannette Walls i la relació amb el seu pare, un ex-militar alcohòlic amb ideologia anarquista, amb molta formació i preparació tecnològica.

El títol fa referència a tots els somnis de joventut incomplerts i a la promesa repetida que el pare fa als seus fills de que construirà una casa de vidre (de fet, viuen d’okupes d’un casalot vell a un altre). Un pare , en Rex Walls que, tot i que d’una manera alternativa, els dona una bona educació, que tot i el que pugui semblar, els enforteix per a la vida. La mare, interpretada per Naomi Watts, entén i segueix els somnis del seu marit, sovint deixant sense atendre els fills, fins al punt que l’espectador pot arribar a pensar que aquesta dona no hi és del tot. Encara que pot semblar una pel·lícula molt dramàtica per les situacions que retrata, el director fa servir molt bé l’humor com a fil conductor en algunes ocasions, el que reforça i fa més atractiva la història, a més de la música que es fa servir a la pel·lícula com un element més de la història, i d’una realització molt acurada, amb una extraordinària ambientació i fotografia.

La pel·lícula pren com a punt de partida una Jeannette Walls que l’any 1989 és a punt de casar-se amb un home que és l’antítesi del seu pare (un jove milionari, amb bona posició social), i el present es va barrejant amb el passat gràcies a que el director, Destin Cretton Las vidas de Grace»), construeix la narració del film amb «flashbacks” i anècdotes vitals de la família en la que és central la figura d’un pare alcohòlic(interpretat per l’actor Woody Harrelson) alhora irresponsable i nòmada, però també un home brillant amb molts coneixements científics i tecnològics, amb un gran sentit de la llibertat i  una capacitat innata per a imaginar, el que marca la vida de la Jeannette i els seus germans. Woody Harrelson recorda en aquest paper al Viggo Mortensen de “Captain Fantastic”, en un paper de pare que porta als extrems els seus ideals vitals i anàrquics. La relació entre la Jeannette i el seu pare, a qui ella admira profundament durant la seva infantesa, evolucionà molt sovint cap a la rancúnia i la vergonya aliena conforme ella va anar madurant. Tot i això, el llibre i la pel·lícula transmeten una atmosfera de reconciliació amb el passat.

Bèsties fantàstiques i on trobar-les, de David Yates

Es tracta de la primera entrega d’una sèrie de pel·lícules sobre l’univers de Harry Potter, dirigida per David Yates, director també de les darreres pel·lícules de Harry Potter, que ha tingut molt bona acollida per part del públic.

Gràcies a una sèrie de peripècies en les que està implicat un animal màgic que se sent atret pels objectes brillants i de valor Newt troba a Jacob Kowalski, un no-mag (així s’anomenen els muggles a Amèrica) grassonet que, tornant de la guerra, somia amb obrir una pastisseria i vendre dolços de creació pròpia. S’intercanvien les maletes per error, i al tornar a casa el no-mag allibera les bèsties màgiques de Newt, que fugen per tota la ciutat. Aquest és només l’inici de la història que portarà Newt a trobar-se amb la comunitat màgica americana i els MACUSA (el congrés màgic americà), amb les bruixes germanes Tina i Queenie Goldstein i haver d’enfrontar-se a una perillosa amenaça.

La història d’aquestes bèsties comença amb el perillós mag fosc Gellert Grindelwald (que ja coneixíem en el setè llibre de la saga Harry Potter), que propaga el terror en l’Europa dels anys 20. Són anys en els que la comunitat màgica pateix de molta por a què els muggles (els no mags) puguin descobrir l’existència de la màgia. El 1929 el magizoòleg anglès Newt Scamander arriba a Nova York amb una maleta plena de bèsties màgiques.

Tenim un nou inici en aquesta nova entrega del món màgic de Harry Potter. Per una banda, recupera alguns dels elements més fascinants de la sèrie principal (les bèsties màgiques, els encanteris i el personatge de Newt Scamander, ja conegut com l’autor del llibre que utilitzen els alumnes de Hogwarts per estudiar els animals); per l’altra ens permet conèixer més a fons altres aspectes del món màgic, com el desenvolupament de la història d’en Grindelwald.

I només és la primera entrega de la saga, ens esperen moltes més aventures i misteris per descobrir.

Més informació de la pel·lícula.