La nostra companya Isabel Pérez es jubila aquesta setmana. Tot l’equip de les Biblioteques de Montcada i Reixac li desitgem moltíssima sort en aquesta nova etapa. La trobarem a faltar!

Us deixem un text de comiat que ens ha preparat a tots i totes. Fins aviat!

En aquests dies de plenitud estiuenca, he estat esgotant les darreres jornades del que ha estat la meva vida laboral. La qual, doncs, haurà conclòs fent d’Auxiliar de Biblioteca en aquest municipi. I que ràpidament que ha passat el temps! Sembla que va ser ahir, cap a finals de 1992, quan vaig arribar a Montcada i Reixac, per a ocupar la plaça que havia quedat lliure a la Biblioteca de Can Sant Joan. Allà vaig treballar prop de 15 anys. Vaig passar després a la desapareguda Biblioteca del Centre, la del carrer Montiu, ja al període previ al projectat trasllat al que ara és l’Elisenda de Montcada. Des de la seva inauguració, el 2009, he format part de l’equip que la integra. Certament, entre companys, usuaris i gent de Montcada en general, he conegut persones molt interessants. De totes i cadascuna, n’he après alguna cosa. Només puc expressar una immensa gratitud per a tothom. Em sento realment agraïda pel suport, la confiança i l’afecte que m’heu fet sentir entre tots/es. Per descomptat que, com a qualsevol altra feina, no tot han estat flors i violes. Però la memòria pot ser selectiva, i jo tan sols vull quedar-me amb els bons records. Perquè la major part del que he viscut aquí ha estat ben gratificant. Seria doncs faltar a la veritat fer un balanç final que no fos positiu…  

Respecte a les Biblioteques de Montcada, crec que no m’erro si us dic que, sortosament, s’ajusten prou bé al que la Unesco declara al seu Manifest de la Biblioteca Pública de 1994. Tot és sempre susceptible de millora, però a hores d’ara aquests equipaments han assolit un gran nivell. Òbviament, m’agrada pensar que la meva tasca de tots aquests anys ha estat una aportació vàlida en aquest sentit. Podem resumir que la Biblioteca Pública és el centre fonamental de la vida comunitària on trobar Informació i Cultura. La Cultura, que és bastant més que l’entreteniment i el consum. És, de fet, l’eina irrenunciable de la cohesió social, allò que ens acosta als altres. I els recursos de la Biblioteca, avui dia inclouen diferents elements: no solament llibres, sinó també revistes, música i cinema. A més de les diverses activitats a les quals es convida a participar a la ciutadania. Però ara i aquí, vull posar l’accent en una de les finalitats que a mi més m’ha motivat en el dia a dia de la meva feina. I és l’afany constant per consolidar l’hàbit lector de les persones usuàries de la Biblioteca. Per a mi ha estat tot un goig d’intentar transmetre el meu propi entusiasme per la lectura. Em sento feliç si he pogut contribuir en aquesta causa. Perquè, encara ara, àmplies capes de la població en general mantenen una situació personal d’analfabetisme funcional. Ja és un bon guany haver aconseguit que les persones freqüentin la Biblioteca. I que esdevinguin lectores i lectors és tot un repte, i una tasca que requereix molt d’esforç. Perquè, a més a més, avui dia hi han molts altres estímuls externs que distreuen d’aquest objectiu. Però no dubteu que a les Biblioteques hi posem tota la fermesa.  

En qualsevol cas, les darreres investigacions en psicologia i neurociència confirmen que al cervell humà li cal nodrir-se de relats per a funcionar correctament. I és que la nostra evolució ens ha portat a percebre el món en forma narrativa. Perquè, en part, la realitat és massa complexa. És per això que ens calen els relats, la ficció, per a completar el desenvolupament neuronal. I bé, és clar que jo no vinc de la nissaga de la Xahrazad, la mítica narradora de Les Mil i una Nits. Però és ben cert que m’ha animat sempre el mateix esperit. Potser doncs, per una feliç combinació de l’entusiasme, la motivació i l’experiència que he anat adquirint al llarg del temps, he tingut facilitat per la prescripció lectora, que em consta que és una de les accions més apreciades pel públic de les Biblioteques.                                                                                                                                                                                                                                       

Sigui com sigui, ha estat un plaer treballar al servei de la ciutadania d’aquest municipi. I aprofito l’avinentesa per disculpar-me si en algun moment he pogut decebre algú/na en l’exercici de la meva tasca. De cap manera no haurà estat intencionadament. I no us vull enganyar: que ningú no es pensi que trobaré a faltar la feina. Treballar requereix una disciplina quotidiana, que cada cop costa més de mantenir. Perquè amb el pas del temps, el cos i la ment es deleixen per alliberar-se’n. Així que jo ara iniciaré la darrera etapa de la meva existència, que espero de poder viure en plenitud. Tinc tota una sèrie de projectes personals, que intentaré materialitzar si la salut i l’economia m’acompanyen mínimament. I sense dur al damunt més claus que les del meu domicili, em sentiré alleugerida. Això sí, guardaré un record plaent del que ha estat el meu pas per Montcada i Reixac. Amb algunes coses tan intangibles com el fet de sentir el xerroteig de les garses a l’arribada a la Biblioteca Elisenda, on em penso que tal vegada han niat a la teulada. Una de tantes sensacions que m’han fet percebre la Biblioteca com un autèntic locus amoenus. Realment, li dec moltes coses a Montcada… Fins i tot l’arribada a la meva família del seu darrer membre, un bonic exemplar felí, d’inequívoca estirp montcadenca, amb el qual segurament he viscut la més feliç etapa de la meva vida personal. Per tot plegat, portaré sempre Montcada i Reixac al cor. Marxo amb alegria, sense cap mena de recança. I a totes les persones usuàries de les Biblioteques de Montcada, i ja per acabar, només us diré que podeu confiar plenament el que us calgui a les companyes i companys que us seguiran atenent. No tingueu cap dubte que quedeu en bones mans…

                                                                                       Isabel Pérez

A partir de l’15 de desembre si no has actualitzat mai el PIN no podràs accedir a cap servei de validació.

Només cal que accedeixis al teu compte al catàleg Aladí i generis el nou Pin