Juvenil

Pastís de xocolata amb Hitler, d’Emma Craigie

Emma Craigie és una mestra i escriptora anglesa que només amb un parell de llibres ja ha demostrat la seva vàlua per aproximar la història als més joves d’una forma prou novedosa.

Encara que és un llibre per a tots els públics, està adreçat especialment als joves.  La seva estructura fa que es llegeixi molt bé, i veure ni que sigui una part de la Història des del punt de vista d’un nen, sempre és interessant. 

L’autora es serveix de la mateixa Helga, una nena de dotze anys, per explicar-nos la seva història. L’Helga Goebbels era una de les filles de Joseph Goebbels, ministre de  Propaganda del Tercer Reich, que va morir enverinada junt amb els seus germans pel seus propis pares, abans que aquests se suicidessin.

A través dels ulls d’una nena com l’Helga, força intel·ligent per la seva edat, anirem veient els canvis que estan esdevenint en l’Alemanya nazi. Canvis que una nena no pot comprendre, però que l’Helga en certa manera intueix i calla ,  per por al pare,  i per no comprendre molts dels fets que li han tocat viure; misèria, nazisme, antisemitisme, por, guerra, raça, els misteris que amaga la seva àvia, els secrets de la seva mare. Això és el seu món des de l’any 36 fins l’entrada al búnquer l’any 45. Ja dins el  búnquer, monotonia, foscor i nervis que li serveixen per adonar-se que les coses no funcionen com estan previstes, com deia el pare que passaria (la victòria). I els nervis dels grans passaran a l’Helga i a tots els seus germans, fins arribar al tragic desenllaç.

El menjar, o més concretament els berenars, marquen el ritme dels capítols ja que gairebé en tots l’Helga ens fa partícips d’aquest dolç àpat, tot i que en molts casos pot arribar a ser un àpat trist, segons l’estat d’ànim o els fets que viu la nena. Dins el búnquer, els berenars es fan amb la presència d’en Hitler, un personatge que l’Helga ha après a suportar malgrat el rebuig i fàstic que sent en alguns moments, sobretot per la fartaneria amb què es menja cada dia el pastís de xocolata.

És un llibre fàcil de llegir, amb un  ritme estructurat  per la vida quotidiana d’aquests infants; els estudis, els jocs, els àpats. Però l’Helga i els seus germans no són nens qualsevols: viuen aïllats de la societat, en un món creat pel fanatisme del pare i l’aïllament consentit de la mare. No tenen amics, no es fan amb ningú de la seva edat, només amb el personal de servei .

L’Helga haurà d’afrontar un destí que no ha escollit perquè, com passa en totes les guerres, els nens n’acaben sent les víctimes… de tot.

Un llibre per reflexionar i moure consciències.

.

.

Un monstruo viene a verme de Patrick Ness

«Un monstruo viene a verme» de Patrick Ness no sols és una novel·la juvenil d’allò més emotiva, sinó un exercici de conscienciació sobre aspectes com el bullying, la pèrdua i els obstacles.

Conor O’Malley és un nen de 13 anys que durant repetides nits experimenta un mateix malson. Set minuts després de la mitjanit una veu mussita el seu nom des de la finestra del seu dormitori, des de la qual es pot albirar una antiga església en el cementiri de la qual llueix un enorme teix. Conor s’aixeca del llit, treu el cap per la finestra i aconsegueix veure al “monstre” dels seus somnis,  format per branques i fulles però de manera humana. El monstre promet contar-li tres contes a canvi que Conor li conti la seva història després.

L’aparició del monstre i dels successius contes que va contant-li a Conor, coincideix amb la mateixa època en la qual a la seva mare li és diagnosticat un càncer i ha de seguir un tractament de quimioteràpia. Al mateix temps, Conor sofreix de bullying en el col·legi i l’absència del seu pare no ajuda a portar millor la situació.

De tots els contes que li narra el monstre, el primer és a penes percebut pel nen, mentre el segon el converteix en culpable de la destrucció del saló de la seva àvia, amb la qual també manté una freda relació, mentre el tercer li incita a agredir a Harry, el nen del col·legi que sempre es mofa d’ell.

Després de la narració de la història, Conor començarà a acceptar els seus sentiments respecte a la malaltia de la seva mare, la seva valentia i tots els matisos del seu entorn.

L’origen de «Un monstruo viene a verme» cal trobar-lo en un primer esbós de l’escriptora anglo-irlandesa Siobhan Dowd, a qui li va ser diagnosticat un càncer en 2005. Malgrat la seva malaltia, Dowd va arribar a parlar de la idea amb Denise Johnstone-Burt, editor de la Walter Books.

Després de la mort de l’autora al 2007, Denise va decidir demanar-li a Patrick Ness, un dels seus col·laboradors, l’escriptura final de la idea mentre Jim Kay va ser l’encarregat d’il·lustrar-la, si bé Ness i Kay no van arribar a conèixer-se fins a la publicació del llibre al maig de 2011. Tal com va confessar Ness en alguna ocasió, “part del motiu que li va portar a escriure el llibre va ser la total absència d’obstacles, ja que va concebre el procés de creació com una conversa personal entre ell i la pròpia Siobhan Dowd”.

El llibre va ser un gran èxit de vendes i va guanyar nombrosos premis, entre ells el Llibre Britànic per a Nens de 2011 per la Xarxa House Children’s Book Award o l’esment del llibre en algunes de les llistes més prestigioses del món.

Després del llançament del llibre i el seu successiu èxit, la productora Focus Features va comprar els drets del mateix al 2014 amb intenció d’adaptar-lo al cinema. Dirigida per l’espanyol Juan Antonio Bayona i escrita per Patrick Ness, autor del llibre, la cinta va ser estrenada al setembre de 2016 amb un repartiment format per Lewis MacDougall (Conor), Liam Neeson (veu del Monstre), Tom Holland (model per al Monstre), Felicity Jones (Lizzie, la mare de Conor), Sigourney Weaver (Mrs Clayton, l’àvia) i Toby Kebbell (Liam, el pare).
.

.

Bajo la misma estrella de John Green

Bajo la misma estrella és la sisena novel·la de John Green i és sobretot un d’aquests llibres que d’alguna manera t’atrapa, sense que a penes t’adonis. A simple vista es pot pensar (almenys jo ho pensava) que és un llibre més sobre la lluita contra el càncer, ple d’escenes depriments i situacions traumàtiques. Però la veritat és que aquesta és una idea molt equivocada. Precisament el que més m’ha agradat del llibre, tal vegada perquè no l’esperava, és que m’ha fet somriure en un parell d’ocasions.

La protagonista, Hazel Grace, narra la història des del seu punt de vista, i és tan irreverent, tan directa que en moltes ocasions causa gràcia. De seguida t’adones que ella no és un d’aquests herois omnipotents ni una adolescent el món de la qual de sobte es transformarà per sempre per algun succés inesperat i inexplicable. Hazel és, com els seus companys de teràpia i en particular Augustus, només una persona normal i corrent, amb una malaltia que condiciona la seva vida, i amb una personalitat irresistible que fa que t’oblidis ràpid de l’anterior.

John Green transforma una història que a priori només és trista, injusta i depriment, en la història exacta que ell vol comptar. Fa que t’emocionis quan toca, que riguis quan fa falta, i que ploris només en el moment oportú. Com ho fa? Com maneja així les teves emocions? Jo crec que aconsegueix que la trama giri entorn de les vides dels personatges, i no entorn a les seves malalties.

Gràcies a la personalitat irresistible d’alguns dels seus protagonistes, i a la manera en què ells mateixos enfronten els seus problemes, arribes a oblidar-los. I llavors el llibre es converteix en una novel·la de viatges, d’adolescents, de les seves famílies, de forma tan natural que a penes el notes. Sense girs argumentals innecessaris, sense massa parafernàlia, Green aconsegueix endinsar-te en la història i et deixa atrapat en ella fins al final amb tanta facilitat, que espanta.

D’aquest llibre, en destaco sobretot, com aconsegueix apropiar-se dels teus sentiments, dels teus riures i de les teves llàgrimes.

.

.

.
La volta al món en 80 dies, de Jules Verne

La volta al món en 80 dies és una obra d’aventures fantàstica, i més per aquests dies de confinament on, ja que no podem sortir de casa físicament, res ens impedeix fer-ho amb la imaginació!

Escrit pel grandíssim autor Jules Verne (1828 – 1905), autor de més d’una cinquantena de llibres, va escriure principalment novel·les i novel·les juvenils de ciència ficció, com ara De la terra a la lluna, Al voltant de la lluna, El castell dels Càrpats, L’illa misteriosa i 20.000 llegües de viatge submarí.

Les obres de Verne es caracteritzen per la seva precisió, la seva honestedat, l’amor als altres, les innovacions científiques i els personatges intrèpids i simpàtics.


La volta al món en 80 dies ens transporta precisament a això, a com Phileas Fogg fa una aposta (ja veurem si la guanya o no) sobre poder donar la volta al món en 80 dies.


Tenint en compte que el llibre va ser escrit l’any 1873, la idea de poder donar la volta al món en tants pocs dies va ser revolucionària.


Acompanyat pel seu criat, Jean Passepartout, intenta sempre trepitjar terra britànic durant tot el viatge (penseu que en aquella època l’imperi britànic abarcava molts països, com ara la Índia, Austràlia, …


El viatge va seguir l’itinerari previst al diari The Daily Telegraph, que va suposar la base de l’aposta.

Si voleu passar una bona estona, estar entretinguts/des i fer volar la imaginació, aquesta novel·la juvenil és idel per a vosaltres!

Aquesta novel·la juvenil ha tingut moltes segones vídeos, principalment al cine i a la televisió, amb adaptacions com ara la sèrie de dibuixos animats La Volta al món en 80 dies de Willy Fogg, les pel·lícules de Hollywood i obres de teatre.

.

.

La clau secreta de l’Univers, de Lucy Hawking I Stephen Hawking

Lucy Hawking (1969), periodista i escriptora ens porta, juntament amb la inestimable ajuda del seu pare, l’eminent científic Stephen Hawking (1942 – 2018), La clau secreta de l’Univers : una meravellosa aventura pel cosmos, un llibre que ens parla, com no, de l’Univers, però amb prespectiva de novel·la juvenil (però molt recomanat també pels adults!).

Fàcil de llegir, amè, molt explicatiu (amb requadres on expliquen els termes científics dels que parlen i que segurament per a nosaltres serien difícils d’entendre sense aquestes puntualitzacions), ens submergeix en l’apassionant món de la ciència i, en particular, del cosmos.

En George, un noi normal a qui els estels són el que més li agrada i interessa té la mala sort que els seus pares són completament anti progrés i no volen sentir-ne ni parlar de ciència!

Viuen una vida tranquil·la, des de la seva visió ecologista del món, sense utilitzar res que contamini, fins que un dia arriba un nou veí que, com no, és un eminent científic! (Qui ho diria, venint de 2 Hawkings 😉

A partir d’aquí, tot canvia, sembla ser que finalment en George tindrà accés a allò que el meravella tant… I fins I tot més!

Si bé és cert que la història és senzilla, a vegades una mica previsible, hem de mirar més enllà de la pròpia trama: en una novel·la juvenil poques vegades s’expliquen continguts tan tècnics sobre qualsevol matèria i, a més a més, estan explicats de forma tan clara I precisa que, ja només per això, valen la pena!

Sobre aquesta petita saga han estcrit tres llibres més: El tesoro cósmico, El origen del universo (ambdós disponibles només en castellà) i George and the unbreakable code (encara no traduït).

.

.

Wolfgang : (extraordinari), de Laia Aguilar

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) és escriptora, guionista de sèries de televisió i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

El 2016 va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura amb l’obra Wolfgang (extraordinari). Va publicar la seva segona novel·la juvenil, Juno,  al 2018 (Fanbooks) i l’any 2020 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa per Pluja d’estels (Destino).

Wolfgang : (extraordinari)

El Wolfgang és un nen d’onze anys amb un coeficient intel·lectual de 152. Tot i les seves altes capacitats intel·lectuals, té problemes per a relacionar-se amb la resta de les persones. Bé, o amb els sota cent, com ell anomena  a tots aquells que tenen un coeficient intel·lectual normal i corrent.

La seva passió és la música. Toca el piano virtuosament i somia ser un pianista de renom mundial.

La seva família l’estima, el valora i s’adona que és una persona única, però arran d’un esdeveniment tràgic en la seva vida, Wolfgang haurà de començar a conèixer-se  a si mateix i a obrir-se de mica en mica a la resta del món. Aprendrà a reconèixer la cara positiva de la gent i a deixar de pensar en negatiu. També aprendrà a no jutjar els altres en funció de la seva capacitat intel·lectual i se n’adonarà que les persones poden tenir altres capacitats, essencials per a la vida.  Tots aquests aprenentatges els farà de la mà del seu pare, una figura que desconeixia fins aleshores.

Lectura àgil, entranyable i intensa. No us decepcionarà !

.

.

.

A 677 km de casa, de Mark Lowery

Mark Lowery (Gal·les, Regne Unit, 1979) és l’autor del llibre que us volem recomanar: ‘A 677 km de casa’. És mestre de primària, tasca que aviat va començar a compaginar amb l’escriptura de llibres infantils i juvenils. Ha guanyat diversos premis literaris. Malauradament, a hores d’ara, l’única obra seva traduïda al català o al castellà és la novel·la juvenil que us presentem a continuació:

A 677 km de casa

Aquesta és la història d’un viatge. El viatge que en Martin, de 13 anys, organitza al seu germà petit, en Charlie, que viu atrapat en un cos malaltís però amb una ment ocurrent i plena de vida. I també és la història d’una família. Una família que s’està desintegrant però que sembla que ningú és conscient, excepte en Martin. I aleshores, ell fa el que considera que ha de fer.

Narrada amb fluïdesa, les dues-centes pàgines del llibre ens endinsen en les peripècies d’aquests dos germans. Els comentaris estrambòtics d’en Charlie us trauran un somriure dels llavis. I quan descobriu els motius d’en Martin per a emprendre els 677 km, us emocionareu de valent.

Ah! Una última cosa. Una lectura catalogada com a llibre juvenil però que recomanem a totes aquelles persones que tinguin ganes de llegir una història bonica i emotiva.

Si voleu saber més coses sobre aquest escriptor, us animem a consultar la seva pàgina web: destil·la diversió, vitalitat i bogeria a parts iguals (text en anglès però podeu llegir la traducció macarrònica que fa Google, jajaja).

Web de l’autor

.

.

.

L’efecte Frankenstein, d’Elia Barceló

L’autora d’aquest llibre, l’Elia Barceló, està considerada com una de les tres grans escriptores del gènere fantàstic en llengua castellana. Ha guanyat diversos premis literaris com el Premio edebé de Literatura Infantil y Juvenil amb els llibres El cas de l’artista cruel i Cordelluna. El gènere que millor la defineix és el fantàstic, seguit del criminal i el terror.

Amb L’efecte Frankenstein l’Elia Barceló fa un homenatge a l’autora Mary Shelley i el seu llibre Frankenstein o el Prometeu modern. En paraules de l’autora:  «Tot i que no considero a Mary Shelley la meva mestra en l’àmbit literari, sí que sento que tinc un deute amb ella pel camí que va obrir a tots els escriptors del gènere  fantàstic, però sobretot a les dones escriptores».

La seva novel·la s’encabiria dins del gènere fantàstic-policíac i tracta temes com la medicina, la ciència, l’amor… i ens explica com era la societat i la vida al segle XVIII. Ens mostra les diferències culturals de l’època entre classes socials i la casuística de les dones i aborda aspectes com la moral, l’ètica i les desigualtats socials.

En la novel·la La Nora, la protagonista, coneix a un jove, en Max, que ha aparegut a la seva època viatjant des del passat. Tot i que el noi li agrada, hi ha coses en ell que no li acaben d’encaixar. Aleshores la Nora descobreix que en Max és un noi del segle XVIII, estudiant de medicina igual que ella i que a més a més és amic íntim de Victor Frankenstein.

La Nora decideix viatjar al passat per amor, per ajudar el Max, i a partir d’aquest moment intentarà viure com una dona del segle XVIII. Ho aconseguirà?

.

.

L’efecte Frankenstein, d’Elia Barceló

L’autora d’aquest llibre, l’Elia Barceló, està considerada com una de les tres grans escriptores del gènere fantàstic en llengua castellana. Ha guanyat diversos premis literaris com el Premio edebé de Literatura Infantil y Juvenil amb els llibres El cas de l’artista cruel i Cordelluna. El gènere que millor la defineix és el fantàstic, seguit del criminal i el terror.

Amb L’efecte Frankenstein l’Elia Barceló fa un homenatge a l’autora Mary Shelley i el seu llibre Frankenstein o el Prometeu modern. En paraules de l’autora:  «Tot i que no considero a Mary Shelley la meva mestra en l’àmbit literari, sí que sento que tinc un deute amb ella pel camí que va obrir a tots els escriptors del gènere  fantàstic, però sobretot a les dones escriptores».

La seva novel·la s’encabiria dins del gènere fantàstic-policíac i tracta temes com la medicina, la ciència, l’amor… i ens explica com era la societat i la vida al segle XVIII. Ens mostra les diferències culturals de l’època entre classes socials i la casuística de les dones i aborda aspectes com la moral, l’ètica i les desigualtats socials.

En la novel·la La Nora, la protagonista, coneix a un jove, en Max, que ha aparegut a la seva època viatjant des del passat. Tot i que el noi li agrada, hi ha coses en ell que no li acaben d’encaixar. Aleshores la Nora descobreix que en Max és un noi del segle XVIII, estudiant de medicina igual que ella i que a més a més és amic íntim de Victor Frankenstein.

La Nora decideix viatjar al passat per amor, per ajudar el Max, i a partir d’aquest moment intentarà viure com una dona del segle XVIII. Ho aconseguirà?

.

.

‘Más allá del invierno’ de Kiran Milwood Hargrave

L’autora d’aquest llibre, la Kiran Millwood Hargrave, és una poeta i novel·lista britànica. Va néixer a Londres el 1990 i amb el seu primer llibre, ‘La noia de tinta i estrelles’, ha guanyat els prestigiosos premis Waterstones Children ‘s Book i el British Book of the Year, i s’ha convertit en un best-seller internacional. Ha venut més de cent mil exemplars al Regne Unit i s’ha publicat en una quinzena de països.

A ‘Más allà del invierno‘ l’autora ens narra la història de la Sanna, la Mila, la Pípa i l’Oskar, quatre germans que viuen sols al bosc de Eldbjørn, on des de fa uns anys regna l’hivern etern.

Una nit apareixen uns misteriosos caminants a la porta de casa seva i els germans els deixen passar la nit en el seu cobert, tot i que a la Mila no li transmeten bones sensacions. Hi ha alguna cosa estranya en ells. De matinada els caminants marxen i a l’aixecar-se les germanes se n’adonen que el seu germà Oskar no hi és, les ha abandonat. ¿Tindran alguna cosa a veure els inquietants forasters?

A partir d’aquest moment comença l’aventura de la Mila, que junt amb el bruixot del poble, intentaran esbrinar qui són els desconeguts, per què dura tant l’hivern i quin paper hi juga l’arbre cor.

És un llibre ideal pels amants de la literatura fantàstica, per tots aquells que els agrada la màgia de Frozen i per aquells que gaudeixen amb els contes clàssics.

La meva recomanació: xemeneia, manteta, una tassa de xocolata desfeta ben calenta i a gaudir del llibre.

Una novel·la juvenil recomanada per a tots els públics.