Selecció de revistes d’excursionisme i muntanya

La recomanació que us volem presentar avui  és de les revistes que tenim a la Biblioteca i que tenen a veure amb l’excursionisme i la muntanya.

Ara que estem a l’estiu i molts de vacances, tenim ganes de sortir a la natura per fer turisme, passejades, fer alguna ruta d’escalada o de muntanya, o simplement gaudir de la natura, fotografiar-la i admirar-la.

Per escollir alguna d’aquestes propostes teniu a la biblioteca moltes revistes que us ajudaran a triar quina activitat voleu fer. Les revistes sòn:

Descobrir Catalunya. Ens fa propostes d’emplaçaments per fer turisme a Catalunya. Ens recomana allotjaments, activitats, rutes etc. Recomanable també per públic familiar.

El Mundo de los Pirineos. És una revista exclusivament dels Pirineus, molt completa.

Oxígeno. Revista més tècnica amb propostes per tot el món d’escalada i sobre material alpí.

Desnivel.  Revista de Muntanya, amb propostes d’escalada i alpinisme per tot el món.

Grandes espacios. Senderisme i rutes llargues per Espanya.

Excursionisme. Aquesta revista l’edita la Unió Excursionista de Catalunya. Promou els refugis de muntanya de Catalunya, amb rutes per fer excursions.

Muntanya. Aquesta revista l’edita el Centre Excursionista de Catalunya. Rutes alpines per Catalunya i per tot el món.

Vèrtex. Revista divulgativa d’excursionisme i ciclisme de muntanya, amb entrevistes, escalada esportiva, senders, curses.

.

.

Historia mínima del Reino Unido de Tom Burns Marañón

“La història del Regne Unit, una societat que condueix per l’esquerra, beu cervesa tèbia, es nega a parlar llengües estrangeres i sols a última hora va adoptar el sistema decimal per a la moneda pròpia, sempre s’ha apartat, a vegades d’una manera molt excèntrica, de les regles comunes que regeixen qualsevol país comú. És una història excepcional”. Amb aquestes paraules es tanca el llibre ‘Historia mínima del Reino Unido. Las claves del excepcionalismo británico’, obra de l’historiador Tom Burns Marañón.

Nascut a Londres el 1948, Burns és llicenciat en Història Moderna per la Universitat d’Oxford i ha treballat de periodista en publicacions de renom com ‘Financial Times’, ‘The Washington Post’ i ‘Newsweek’. Net d’un altre historiador il·lustre, l’espanyol Gregorio Marañón, ha rebut la distinció d’Oficial de l’Orde de l’Imperi Britànic pel foment de les relacions hispanobritàniques. 

El llibre, de to divulgatiu i amè, és un bon resum de la història de la Gran Bretanya, des de la lluita de les tribus celtes contra l’Imperi Romà fins a l’actualitat. L’autor fa un retrat de reis i reines, de polítics i polítiques de totes les èpoques.  Curiosament, els monarques que hi apareixen més malparats són tal vegada els dos més mundialment famosos: Ricard Cor de Lleó i Enric VIII.

Burns intenta explicar per què unes petites illes separades per la boira i les marees de l’Europa continental van ser capaces de crear un imperi enorme que va arribar a l’apogeu al segle XIX. La resposta que hi dona és rotunda: els britànics van triomfar perquè van fer les coses en llibertat i al seu aire. De fet, els fonaments de la tan admirada democràcia britànica es remunten molt lluny en el temps, al segle XIII, quan el rei Joan sense Terra es va veure forçat a signar la Carta Magna (1215), que va limitar el poder absolut de la monarquia.

Al segle XX, els britànics van tenir un paper molt important en el desenllaç de les dues guerres mundials (1914-1918 i 1939-1945), en totes dues al costat del bàndol vencedor. Durant la Segona Guerra Mundial van resistir tots sols i durant un any els embats de l’exèrcit nazi. Tot i això, Burns diu que amb l’entrada del segle XX havia començat la decadència i la pèrdua d’autoestima de la Gran Bretanya; els britànics no van saber digerir que ja no eren la primera potència mundial, sinó una potència mitjana. I el resultat d’això ha estat el Brexit, la sortida del país de la Unió Europea.

.

.

Conexión de Kae Tempest

Conexión (castellà), Connectar (català), és el títol de l’últim llibre de l’artisti i escriptori Kae Tempest. Sí, no m’he equivocat: parlo d’elli com a escriptori i artisti perquè elli mateixi es defineix com a una persona de gènere no binari. En aquesta ressenya prefereixo respectar la seva identitat, a risc d’equivocar-me en l’ús d’aquest nou llenguatge.

Kae Tempest, que l’agost de 2020 va canviar el seu nom de Kate a Kae en un procés de transformació, acceptació i respecte envers el seu sentir, va néixer a Londres l’any 1985. És uni reconegudi poeti, dramaturgui i intèrpret d’spoken word (paraula parlada) i rap.

Va començar a fer rap en públic als setze anys i va estudiar música al BRIT School per a les Arts Escèniques i la Tecnologia (altres artistes reconegudes com les cantants Amy Winehouse i Adele o l’actor Tom Holland  també han estudiat en aquesta institució) i política i literatura anglesa a Goldsmith, un College de la Univeristat de Londres especialitzat en l’ensenyament i la investigació de disciplines creatives, culturals i cognitives. Com podeu veure, és una persona curiosa i creativa que ha rebut diversos premis per les seves creacions artístiques. La seva obra trenca les fronteres entre els gèneres i les formes artístiques i arriba a un públic que no acostuma a interessar-se en l’art, la poesia o el hip-hop.

L’assaig que us volem recomanar en aquesta ocasió, Conexión, ens parla de com la creativitat pot fer connectar les persones i ajudar-les a cultivar una major consciència d’elles mateixes. A partir de les seves vivències i experiències, l’artisti Kae Tempest va exposant la seva forma d’entendre la creativitat i la vida a partir d’una evolució provocada per la força i el poder de la música, la paraula i la trobada entre les persones. En la traducció de l’obra també s’ha respectat l’ús del llenguatge no binari tal i com apareix en l’original en anglès.

Esperem que gaudiu d’aquesta recomanació on a més de les aportacions de l’autori en relació a la connexió i l’art, també us endinsareu en un nou ús del llenguatge.

.

.

Revistes de cuina

En aquests temps de pandèmia, i de confinament, molta gent hem passat més temps a casa i alhora hem tingut més temps per cuinar, i així,  poder preparar  receptes noves o receptes que no havíem preparat mai. Si us ha passat això o voleu començar ara, les biblioteques us volem ajudar, perquè a les nostres prestatgeries, podeu trobar, a part de llibres de cuina, diverses revistes que us podeu endur en préstec. Aquestes revistes són: Cuina, Cocina diez, Cocina fàcil, Cocina vegetariana, Cocina i Postres. Les rebem cada mes o cada dos mesos, per tant les receptes que hi podeu trobar també van molt lligades amb els aliments de la temporada en la que ens trobem.

Esperem que vingueu a mirar-les i us vingui de gust emportar-vos-les a casa, per cuinar alguna de les receptes. Que vagi de gust  i Bon profit!!!!!

.

.

La cuina sostenible, idees, trucs i receptes per a no llençar res
d’Ada Parellada

En aquest temps que hem de fer confinament, estem més temps a casa i per tant podem estar més temps a la cuina per aprendre a cuinar millor. El llibre doncs que us vull recomanar, és de cuina. Però no un llibre de receptes i ja està, segons la seva autora, Ada Parellada ens parla així del seu llibre:

La cuina sostenible és un llibre amb pretensions:


1. Mostrar un dels problemes actuals més importants, el de la quantitat de menjar que llencem diàriament a les escombraries, un malbaratament alimentari que augmenta cada dia.


2. Reorganitzar la teva cuina, fer-la més eficaç i àgil, donant idees i trucs per millorar la gestió culinària quotidiana.


3. Ensenyar-te a menjar millor, més sa, més variat, més saborós i més divertit.


4. Ajudar-te a viure de renda, culinàriament parlant: que el temps invertit a cuinar avui et serveixi per a la resta de la setmana.


Desitjo que en gaudeixis i, sobretot, que et serveixi!


Ada Parellada pertany a la setena generació d’una família de restauradors de Granollers. Amb vint-i-cinc anys va obrir el seu propi restaurant, Semproniana, a Barcelona. Assessora restaurants i menjadors escolars i treballa al costat de la indústria alimentària desenvolupant productes. A part de la seva feina quotidiana al restaurant, ha escrit diversos llibres de cuina i també una novel·la, Sal de vainilla. La seva gran fita actual és la lluita contra el malbaratament alimentai.

.

.

Ens farem humans? Eudald  Carbonell

Eudald Carbonell, és arqueòleg, paleontòleg, antropòleg i actualment està treballant en el jaciment d’ Atapuerca.

Ens farem humans? Aquesta és la pregunta clau que es planteja l’arqueòleg Eudald Carbonell, el qual no només s’interroga sobre el futur de l’Homo sapiens, sinó que també defineix una sèrie de reptes de cara culminar el procés de socialització de l’espècie. I ho fa pensant en el planeta i en l’univers que l’envolta, entenent la planetització no com un procés de globalització, sinó com un procés natural en què la intervenció humana prioritza la nostra consciència d’espècie i l’autoconsciència com a planeta. Serem humans quan l’atzar sigui substituït per la lògica. En el moment que la selecció cultural substitueixi la selecció natural, haurem completat el procés d’humanització.

A propòsit  del moment de crisi actual del Covid-19  explica la seva visió en una entrevista, us en poso uns fragments:

“Aquesta no és només una crisi sanitària. És una crisi social i universal.”

“Penso, de debò, que la propera gran revolució ja no serà cientificotècnica. La propera revolució serà l’èxit de l’espècie gràcies al desenvolupament de la consciència crítica d’espècie i operativa, i si no, ens espera el col·lapse d’espècie i l’extinció”.

“En aquest procés, la consciència crítica d’espècie ha d’estar per sobre de qualsevol altre interès. Això vol dir que hem de comportar-nos de manera conscient, sabent que tots els humans del planeta Terra som Homo sapiens i, conseqüentment, formem part d’una mateixa espècie, d’una cultura i d’un moment històric”.

“El Covid -19, és l’últim avís davant el col·lapse com a espècie”.

Trobo que els seus pensaments no busquen solucions immediates  de l’aquí i ara, sinó que ens allunyen en milers i milions d’anys.

És una obra per reflexionar en aquests moments on tot està canviant i tenim la obligació de fer quelcom pel futur, nostre, dels nostres fills, dels nostres néts…..per l’espècie humana.

.

.

Perdón, imposible, de Jose Antonio Millán

Un llibre que parla sobre els signes de puntuació pot ser amè i, fins i tot, divertit? 

Doncs, sí. És el que passa amb aquest llibre de José Antonio Millán, Perdón imposible. 

La puntuació resulta clau per a la comunicació per escrit: però no sempre es regeix per regles fixes (al contrari que l’ortografia). 

Pot reflectir molts matisos: dubte, mal, ironia, vacil·lació o pudor, i per expressar aquestes i altres emocions cal fer bricolatge amb un sistema de signes antiquíssim que no hi ha dos escriptors que facin servir igual.

Als llibres i a la premsa, la correcció d’estil evita malentesos. Però això no passa a les xarxes socials com WhatsApp, Twitter o missatgeria electrònica. Les generacions joves, i alguns adults, ens comuniquem ja més sovint per escrit que de manera presencial. I l’absència de signes de puntuació i paraules mal escollides donen peu a infinitat de malentesos.

La puntuació serveix perquè els lectors entenguin quan ve una pausa o quan comença una pregunta, per donar-li ritme, per evitar ambigüitats, etc.. Després de tot, parlant també fem això: alguns necessitem més pauses, i altres sembla que no tenen fre …

Els exemples que ens posa serveixen per entendre el que va contant i, a més, explica d’on vénen els signes de puntuació, la seva història.

Llegint el llibre queda clar que s’ha de prendre consciència de la importància de la precisió lingüística: més que res perquè no ens passi com aquell rei que envia un missatge amb un indult per a un reu i li dicta al seu escrivent: “Perdó, impossible que compleixi la seva condemna”. Però aquest col·loca el signe de puntuació en el lloc inadequat i escriu: “Perdó impossible, que compleixi la seva condemna”. I l’home va ser executat a la força.

.

.

Vas a ser papá, de Mario Guindel

Mario Guindel no és psicòleg, és dissenyador i regenta el seu propi estudi de disseny, però el dia en què va començar a ser pare, va canviar la seva vida. Va decidir que aquella experiència nova plena d’alegries i de pors havia de ser compartida amb la resta d’homes i dones que es trobaven en la seva mateixa situació.

Vas a ser papá  podem trobar informació necessària per al futur pare, escrita d’una manera molt clara, directa i comprensible, però també molt útil per a la futura mare ja que, sovint, les guies sobre l’embaràs donen gairebé per fet que les dones han de tenir un màster en ginecologia.

El llibre s’inicia amb un recordatori bàsic sobre la reproducció sexual dels humans. Un tema que sembla que tots hauríem de dominar però que a més d’un (i de dos) se li va oblidar en la classe de primària on li ho van explicar. Després el llibre fa un recorregut per les 40 setmanes d’embaràs, explicant detalladament què passarà dins de la panxa de la futura mare i, en general, les emocions i els sentiments associats a això, tant d’ella com d’ell.

El llibre s’acomiada amb una explicació del que són les primeres setmanes del nadó, des que arriba a casa, amb tot el que això suposa, fins que els pares es van habituant a la presència de la nova vida a casa.

En definitiva, un manual que serà molt útil a tota la família, il·lustrat amb dibuixos i escrit des del sentit de l’humor, però també des del rigor científic necessari i, sobretot, des de l’experiència personal del seu autor.

.

.

Per què les dones salvaran el planeta, de diverses autores

Recull d’assajos i entrevistes que demostren que la igualtat de gènere és imprescindible davant l’emergència climàtica. Totes les autores exposen els vincles que hi ha entre el feminisme i l’ecologisme en defensa de la justicia social. La seva voluntat transformadora és capaç d’influir en el medi ambient, però també en la societat, l’educació i en les relacions de poder.

La lectura és densa, no hi ha palla en cap línia. Es recomana llegir-lo amb temps i calma, és molt possible que un tema ens porti a un altre i aquest llibre només sigui el començament per anar estirant d’un fil i un altre, per anar buscant més informació en altres mitjans, en altres llibres, webs, diaris, etc. Cal estar preparada i preparat per a submergir-se en aquest món, que planteja solucions per al nostre…

L’editorial Raig verd, ens torna a fer un regal amb aquesta publicació, i ens confessa:

“No sabem si les dones salvaran el planeta, però sí que sabem que ja no queda gaire marge per fer-ho i que només una lluita feminista, anticapitalista, antiracista i ecologista ho por aconseguir. Esperem que aquest llibre ajudi a fer-ho possible”.

Davant la situació global de crisis climàtica, de desigualtat, guerres, violència, epidèmies i fam, aquest llibre és imprescindible per a tothom. Entre totes i tots, podem construir un món millor.

.

.

El hombre en busca de sentido, de Victor Frankl

El hombre en busca de sentido es el cruent relat en el qual Viktor Frankl ens narra la seva experiència en els camps de concentració.

Durant tots aquests anys de sofriment, va sentir en el seu propi ser el que significava una existència nua, absolutament desproveïda de tot, excepte de l’existència mateixa. Ell, que tot ho havia perdut, que va patir fam, fred i brutalitats, que tantes vegades va estar a punt de ser executat, va poder reconèixer que, malgrat tot, la vida és digna de ser viscuda i que la llibertat interior i la dignitat humana són indestructibles.

Durant tots aquests anys de sofriment, va sentir en el seu propi ser el que significava una existència nua, absolutament desproveïda de tot, excepte de l’existència mateixa. Ell, que tot ho havia perdut, que va patir fam, fred i brutalitats, que tantes vegades va estar a punt de ser executat, va poder reconèixer que, malgrat tot, la vida és digna de ser viscuda i que la llibertat interior i la dignitat humana són indestructibles. En la seva condició de psiquiatra i presoner, Frankl reflexiona amb paraules de sorprenent esperança sobre la capacitat humana de transcendir les dificultats i descobrir una veritat profunda que ens orienta i dóna sentit a les nostres vides.

La logoterapia, mètode psicoterapèutic creat pel propi Frankl, es centra precisament en el sentit de l’existència i en la cerca d’aquest sentit per part de l’home, que assumeix la responsabilitat davant si mateix, davant els altres i davant la vida. Què espera la vida de nosaltres?

El hombre en busca de sentido és molt més que el testimoniatge d’un psiquiatre sobre els fets i els esdeveniments viscuts en un camp de concentració, és una lliçó existencial. Traduït a mig centenar d’idiomes, s’han venut milions d’exemplars a tot el món. Segons la Library of Congress de Washington, és un dels deu llibres de major influència als Estats Units.

.

.

Tierra de mujeres, de María Sánchez

Tierra de mujeres, l’últim llibre de l’escriptora, poeta i veterinària de camp María Sánchez (Còrdova, 1989), publicat per Seix Barral.

Maria Sánchez va irrompre amb força en el panorama literari fa dos anys amb la publicació del seu poemari Quadern de camp, editat per La Bella Varsòvia, en el qual ja va introduir la mirada en la que ara aprofundeix a través de l’assaig, ocupada en fer un retrat genealògic de la dona com a element clau i silenciat en el desenvolupament del món rural .

Fa uns mesos em va arribar un vídeo de reconeixement a la meva tia per la seva dedicació  tan poc reconeguda al món rural. La meva tia, la meva mare, la meva àvia , dones dedicades al camp,  és el que em va inspirar a llegir aquest llibre; l’altra, per descomptat, va ser una recomanació de la meva companya Isabel.

 Tierra de mujeres  és un assaig on l’escriptora es proposa servir d’altaveu i donar espai a totes les dones silenciades en els camps espanyols, a totes aquelles que van haver de renunciar a una educació i a una independència per treballar la terra amb les mans i tenir cura de les seves families. Per tant,  no és només un cant a la terra, un homenatge a les dones, una revisió de la memòria familiar, sinó també una crida a l’acció, a modificar com des de les ciutats mirem el món rural.

La primera part defensa un feminisme i una literatura capaces d’incorporar la realitat no urbana als seus discursos, el implica entendre els seus ritmes, renunciar a qualsevol indici d’idealització o paternalisme i comprendre que <el radical i el realment innovador succeeix en els nostres marges. En els nostre pobles>.

La segona part té un to molt diferent, i en ella Sánchez recupera les històries de tres dones que la van precedir: la seva besàvia, la seva àvia i la seva mare.

A cavall entre l’assaig, el manifest i la memòria familiar, Tierra de mujeres  és útil i emocionant, com a mínim per fer-nos canviar la mirada i per recuperar la nostra memòria col.lectiva 

Us animo a llegir-lo, a gaudir i descobrir,  qui sap també, la vostra infantesa !!!

.

.

FakeYou

Simona Levi, activista social i fundadora de la plataforma d’internet Xnet, ens presenta #FakeYou, un llibre que mitjançant les seves investigacions ens proporciona dades que desmunten els mites en els quals es recolza l’onada de legislacions lliberticides que patim en l’actualitat.

Aquest llibre pretén ser una eina de defensa contra les retallades de les nostres llibertats fonamentals i, al mateix temps, una arma contra les noves formes de manipulació, mentida i falsificació.

Perquè les noticies falses, la desinformació, no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació, i les gran corporacions sempre n’han fet ús interessat. Són els grans productors de fake news.

No és sospitós, doncs, que les polítiques i les reformes normatives per combatre-les vagin dirigides als ciutadans, retallant la seva llibertat d’expressió i dret a la informació, i no a aquells que les generen o financen?

Desprès de la seva lectura pot ser trobarem respostes, o qui sap si més preguntes. El que segur que ens passarà és que estarem millor informats.

.

.

.

Revistes de cinema i fotografia

Aprofitant que els mesos de gener i febrer es fan els premis de cinema com els Gaudí , els Goya i els Oscars, doncs parlarem de les revistes de cinema que tenim a la biblioteca.

En tenim tres, que són Fotogramas, Cinemania i Caiman cuadernos de cine, totes tres ens parlen de l’actualitat, les estrenes de pel·lícules, entrevistes a directors, actors, però la més tècnica és la de Caimán cuadrenos de cine. També hi ha articles d’opinió de crítics de cinema i puntuació segons ells de les millors pel·lícules.

Ja que estem parlant del seté art, no voldria deixar de comentar la fotografia, ja que també dins dels premis de cinema hi ha la nominació a la millor fotografia.

De revistes de fotografia en tenim dues, Camera digital i Super foto digital, en aquestes revistes hi podreu trobar totes les novetats en quant a càmeres fotogràfiques, la relació qualitat-preu, les seves prestacions, i consells per a fer les millors fotografies.

.

.

.

Comunicación no violenta: un lenguaje de vida (desarrolla habilidades para relacionarte en armonía con tus valores) de Marshall B. Rosenberg

L’autor d’aquest llibre, en Marshall B. Rosenberg, va ser un psicòleg, mediador, autor i professor nord-americà. Fruit de la seva tasca com a psicòleg clínic, va poder comprovar com la forma de comunicar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos, podia generar molts malentesos i sentiments de frustració, condicionant les nostres relacions i el nostre grau de benestar personal.

Amb l’objectiu de millorar la comunicació de les persones i resoldre determinades situacions, a principis dels anys seixanta va desenvolupar la comunicació no violenta (CNV), un model de comunicació empàtica i eficaç que es basa en manifestar les nostres necessitats.

Un principi clau de la comunicació no violenta que facilita aquest objectiu és la capacitat d’expressar-se sense utilitzar judicis sobre el que està bé o malament, sobre el que és correcte o incorrecte.

Els bons resultats del seu mètode el van portar a participar en molts processos de pau de diferents països com Ruanda, Burundi, Nigèria, Sèrbia, Croàcia, Irlanda… La seva tasca consistia en ajudar a les persones que estaven immerses dins d’un conflicte a expressar-se de tal forma que fos possible arribar a un acord (bàsicament expressant les seves necessitats concretes).

El llibre explica pas per pas com aplicar el seu model i ofereix exemples verídics que fan d’ell una lectura amena i entenedora. Un llibre 100% recomanable.

.

.

.

Ideas prácticas para animar a la lectura desde casa, de Francisco manuel Nuño del Valle

Aquest és un recull de recursos per fomentar la lectura a la llar. Inclou idees, consells, jocs, activitats, poemes, microcontes i una obra de teatre per fer en família.

LEl manual es divideix en els apartats següents:

L’infant i la lectura: tipus de llibres i lectores que hi ha.

Per jugar amb llibres: 15 jocs senzills.

Contes per llegir d’una tirada: microcontes.

Per llegir poemes: antologia acompanyada d’activitats per llegir i escriure.

Els llibres a casa: idees per crear un ambient lector i activitats al voltant de la lectura.

A la recerca del Mag d’Oz: representació teatral.

Per gaudir de la lectura: pàgines web amb recomanacions de bons llibres.

Animació a la lectura dins la xarxa d’internet: recull de recursos en línia.

Aquest petit gran llibre t’està esperant a les biblioteques de Montcada.

.

.

.

Vivir sin plástico : consejos, experiencias e ideas para darle un respiro al planeta / Patricia Reina Toresano y Fernando Gómez Soria

Mira al teu voltant. Segurament estàs envoltat de plàstic. Aquest material és omnipresent en la nostra vida perquè té molts avantatges. D’una banda, és modelable i s’adapta a qualsevol format i, de l’altra, és molt resistent i barat. Fantàstic, oi? Doncs no ho és tant.

Aquestes qualitats han fet que el seu ús s’hagi portat a l’extrem, el que ha provocat una veritable invasió a tots els racons del planeta: arreu del planeta trobem plàstic.

Aquest llibre repassa la història del plàstic i el perill que el seu consum desmesurat suposa per al medi ambient. A més, els autors us explicaran, des de la seva pròpia experiència i amb molt d’humor, maneres creatives per a evitar aquest material.

D’entrada, viure sense plàstic pot semblar impossible, però no ho és. El primer pas és proposar-t’ho. T’hi animes?

.

.

.

Revistes de viatges

Estem a l’estiu, doncs toca recomanar-vos les revistes de viatges que tenim a la biblioteca. D’entrada és un tema que en general interessa força, fem molts préstecs de revistes i també de guies de viatges, serà perquè ens agrada moure’ns, canviar, gaudir i descansar o tot això alhora.

Com us he dit tenim moltes revistes de viatges; Comencem per les de Catalunya, tenim Descobrir Catalunya i Experiències, en aquestes dues revistes ens ensenyen indrets on fer una estada, fer excursions , també on poder menjar i dormir, però a la d’Experiències, a més està dedicada a les famílies, llocs on els infants s’ho poden passar d’allò més bé.

Les revistes per a viatjar arreu del món, tenim: Viajes National Geographic, Viajar, DeViajes, i Condé Nast Traveler, totes elles d’una qualitat superior, tant pel que fa a les fotografies, com els articles, i tota la informació està actualitzada.

També tenim la revista Viajar con hijosque lògicament busca els millors  indrets per anar de viatge amb els més petits de la casa.

Totes aquestes revistes les rebem mensualment, per tant, no cal que espereu a l’estiu per decidir-vos a fer el viatge que desitgeu.

No vull deixar l’ocasió per comentar-vos també les revistes de muntanyisme i senderisme que tenim a la biblioteca i que  poden ser un complement molt ben aprofitat per quan estem de vacances. El mundo de los Pirineos, Aire libre, Muntanya, Vertex, Excursionisme i Desnivel.

.

.

.

Método para ukulele. Libro 1 per Lil’ RevM

Hi ha moltes persones que els hi encanta la música, però se senten incapaces de tocar un instrument (tot i que els hi encantaria!). La manca de temps, l’edat, la dificultat de la tasca… Oblideu-vos de tot això i deixeu-vos portar, perquè ha arribat l’ukulele!!! Yehaaa! Aquest petit instrument, tradicional de les Illes de Hawaii, és molt semblant a una guitarra petita però amb dues cordes menys, fet que facilita molt i molt el seu aprenentatge.

Aquest mètode està pensat per a començar des de zero, tant a tocar l’ukulele com a interpretar els acords, les notes i les partitures. A més a més, el llibre va acompanyat d’un àudio (consultable via web) per tal de poder escoltar tot el que s’ensenya. I si no disposes d’ukulele, la Biblioteca Can Sant Joan te’n presta un amb el llibre. Com bé sabeu, les biblioteques deixen en préstec els seus documents durant un mes, oi?

Doncs amb aquest temps tindries temps suficient per aprendre a tocar aquest instrument, si li dediquessis 30 minuts de dilluns a divendres durant un mes. Anima’t a treure l’artista que portes a dins!

.

.

.

El mito de los deberes: ¿por qué son perjudiciales para el aprendizaje?
de Kohn, Alfie

Alfie Kohn, nascut als Estats Units (1957), és un expert en educació compromès amb la renovació pedagògica.

En aquest llibre, explica que els deures no promouen l’autonomia ni els bons hàbits d’estudi. Tampoc no proporcionen cap benefici acadèmic als estudiants de primària i existeixen dubtes raonables sobre si són recomanables per als de secundària.
L’anàlisi de Kohn, destaca que hi ha tres causes claus per obligar-los a fer una doble jornada escolar: creure que és bo per a l’aprenentatge, la desconfiança cap a la infància i la joventut; a més d’una línia educativa que cada cop més fomenta la competició.

Finalment, l’autor proposa mesures concretes per canviar el que passa a les escoles i a les llars, per tal que els infants recuperin la motivació per aprendre i millori el benestar de les famílies.

Si has passat algun cap de setmana fent treballs (escolars), o tardes sense anar al parc o a extraescolars per fer deures amb els teus fills/es; i fins i tot, has hagut d’ampliar les hores de reforç extraescolar… Aquest llibre pot interessar-te.

I si ets docent o director/a d’algun centre educatiu… encara més!!!