Novel·la

Tot el bé i tot el mal, de Care Santos

L’escriptora Care Santos aborda la “maternitat imperfecta” en aquesta novel·la. “Tot el bé i tot el mal”, protagonitzada per una dona, Reina, que  està de viatge per feina a Bucarest, rep una trucada telefònica perturbadora que li canviarà la vida.

En el seu  nou títol, publicat en català per Columna i en castellà per Destino, tracta sobre la maternitat i el que suposa per a una dona com Reina, que és “tot el contrari a una mare abnegada”, saber que el seu fill de disset anys s’ha intentat suïcidar.

Tampoc ha refusat, en aquesta  història que passa en unes poques hores en una sala de l’aeroport de la capital rumana, tractar sobre la paternitat i sobre la vulnerabilitat.

Reina és una dona que ho té tot, un bon treball, un bon sou, un marit que l’estima, un exmarit i un fill. Una vida completa que  fa que busqui altres al·licients. Busca la manera de no aburrir-se, com ara escapar-se a Bucarest amb el seu amant. 

En mig d’aquesta vida en que ho té tot ,cau la bomba atòmica de l’intent de suïcidi del seu fill i llavors se n’adona que tot està per fer i que serà impossible tornar-ho a ordenar tot.

Atrapada a l’aeroport,  ja que tota Europa està sota una tormenta àrtica, aquesta dona intentarà resoldre la seva vida a través del telèfon mòvil durant unes llargues hores d’angustia, en que tindrà tot el temps del món per amargar-se i sentir-se d’allò més culpable.

Aquesta  incomunicació que volgudament està en la novel·la, té a veure perquè Reina , experta en recursos humans i selecció de personal en una multinacional farmacèutica, que realitza entrevistes de treball a alt nivell a  partir dels seus coneixements, quan els vol aplicar en el seu dia a dia no li serveixen de res, perquè no detecta la mentida en els seus familiars més pròxims.

L’escriptora Care Santos deixa constància que “ningú coneix de veritat els seus fills”.

I sobre el títol explica que té a veure amb la lletra d’un bolero que li agrada molt i que creu que defineix molt bé el que és la maternitat.

.

.

Els àngels em miren, de Marc Pastor

Som a l’any 2018. En una Barcelona que fa poc s’ha estrenat com a capital d’una Catalunya independent, troben els cadàvers de dues noies que han estat assassinades brutalment en el que sembla una mena de crim ritual. Dins el grup dels Mossos d’Esquadra al que s’atribueix investigar els crims hi ha l’Abraham Corvo, un caporal alt i fort, nascut a Guinea, i amb unes estranyes capacitats que fan que tingui un estil molt particular d’investigar els delictes. 

Es tracta d’una novel·la que circula entre el fantàstic i el gènere policíac, amb unes fortes dosis de terror gore i de màgia negra, alhora que fa servir l’humor negre en algunes ocasions, i que està magistralment resolta com sempre ens té acostumats el seu autor.

Sobre l’autor, en Marc Pastor, podem dir que és un criminòleg i escriptor, nascut a Barcelona el 1977, que ja fa temps que es dedica a això d’escriure i que en les seves novel·les, en les que gaudeix i fa gaudir al lector barrejant els gèneres, ha anat desgranant un mon molt particular, l’univers Corvo: en totes elles  hi ha un personatge protagonista amb aquest cognom. Ha tocat diversos escenaris narratius, com la novel·la històrica d’aventures (Montecristo, 2007 o Bioko, 2013) , la històrico-policial (La mala dona, Premi “Crims de tinta 2008”) o la ciència ficció (a L’any de la plaga, 2010, o a Farishta, 2017, essent aquesta darrera també una novel·la d’aventures). Una de les seves novel·les, “L’any de la plaga”, va ser portada al cinema i estrenada al Festival de cinema fantàstic de Sitges l’any 2018.

Entrevista a Marc Pastor a El Punt Avui TV:

Presentació de la novel·la en el marc del Sitges Campus de la UPC:

.

.

L’escuma dels dies, de Boris Vian

Amazon.com: L'escuma dels dies (9788483307380): Boris Vian: BooksQuan comencem una novel·la ens poden passar coses tan diferents com que no passem de les primeres pàgines, que l’agafem a estones a veure si ens enganxa més endavant, que ens atrapi fins al final…

Però quan acabem, tot es redueix, d’immediat, a l’efecte que ha fet sobre nosaltres: ens ha mogut alguna cosa o ens ha deixat indiferents.

Això passa amb l’autor d’aquesta novel·la, el francès Boris Vian, un escriptor que et pot deixar igual o remoure per dins.

Va morir als 39 anys després d’escriure diverses novel·les, poemes, articles com a crític de jazz, va ser trompetista, va compondre i va cantar “Le déserteur”, va fer d’actor de cinema i, també, era enginyer.

Tot aquest bagatge el trobem entre les pàgines de L’escuma dels dies.  Una novel·la divertida, melancòlica, surrealista i transgressora. Plena de paraules inventades, de poesia, d’estris i màquines inexistents,  on les cases es fan petites i estretes quan entra la tristor o la malaltia i on el jazz marca el ritme.

És un crit a la joventut, a l’amor i a l’alegria al temps que una crítica al culte als diners i al treball alienant en la mesura que impliquen deixar de viure somniant o lliures.

.

.

Contes per a nens i nenes políticament correctes (i les seves continuacions), de James Finn Garner

James Finn Garner treu molt suc dels contes populars que tots i totes de ben segur hem llegit o ens han explicat de petits/es.

Donant una volta a aquestes històries, com ara La caputxeta vermella, Rapunzel i Blancaneus, entre d’altres, ens presenta aquests contes en format adult i, tal i com apareix al títol, políticament correctes.

I què vol dir políticament correctes? Sabem que aquestes històries són fruit de les costums i pensaments de la seva època, que reflexaven la societat d’aquells moments. Eren contes sexistes, discriminatoris, injustos i culturalment tendenciosos, sobretot per les fades, bruixes, animals i follets d’aquest món. Doncs bé, l’autor els adapta a la societat d’avui en dia, lliures d’estereotips i convencions.

Amb un magnífic i retorçat sentit de l’humor, Garner ens presenta els clàssics de manera oberta, on podem trobar persones verticalment limitades (nans), treballadors de la indústria de la fusta (llenyataires), porquets que escriuen cartes de protesta a l’ONU, llops amb idees expansionistes i balls de disfresses on es celebra l’explotació a la que es sotmetia als desposseïts i als pagesos marginals.

Es tracta d’un llibre satíric, de ràpida lectura, gràcies a les seves històries curtes i redactades de tal manera que el temps passa volant.

Lectura més que recomanada per a aquells/es que tenen poc temps per llegir o bé volen passar una bona estona!

.

.

La batalla de Walter Stamm, de Melcior Comes

En Walter Stamm és un poeta i estudiant universitari a la Facultat de Lletres a Berlin, quan esclata la Segona Guerra Mundial. Res feia pensar que el jove Walter, enamorat de la Lina Kleep, una bibliotecària de la facultat, hagués de participar en la guerra. Però, ves per on, l’oficial de l’Estat Major Wolfgang Hassenfeld, que l’havia agafat com a secretari particular i havia aconseguit lliurar el jove estudiant del reclutament forçós, va ser acusat d’espionatge i sentenciat a mort. A partir d’aquell moment ell és acusat de complicitat en el crim i alta traïció i és detingut per la Gestapo.
Comença llavors el seu infern personal: de bon principi és portat a un camp de presoners on tracten inhumanament els detinguts (tan inhumanament com eren capaços de ser-ho els carcellers nazis). Després de més d’un any, li commuten la condemna i l’incorporen a un batalló disciplinari. En aquest batalló un grup de joves seran ensinistrats de manera brutal i salvatge, com a pas previ al seu enviament al front de Rússia i a la porta dels horrors (fins a tal punt que el temps que el Walter ha passat al camp de presoners li servirà de preparació per a l’infern que ha de viure). Tot això farà que la vida i el destí d’un jove estudiant amb il·lusions, canviïn radicalment, fins al punt que envellirà massa ràpid, tant mental com físicament.

En Melcior Comes ens explica la història en primera persona, d’una manera tan viva i plena de detalls que sovint sembla que estiguem veient una pel·lícula sobre la batalla d’Stalingrad o que estem recordant escenes de pel·lícules com “La creu de ferro” o “La llista de Schindler”. Alhora també ens retrata els mals del nazisme d’una manera tan clara com ho feia en Primo Levy al seu llibre de memòries sobre els camps de concentració “Si això és un home”.

Deu ser per tot això que en Melcior Comes, nascut a Mallorca el 1980, va guanyar merescudament el premi Josep Pla amb aquesta novel·la l’any 2008.

Entrevista a Melcior Comes sobre la novel·la
.

.

El amigo de Sigrid NUNEZ

En una primera impressió, aquesta novel·la passaria per ser un més dels nombrosos títols que se n’ocupen del tema de la pèrdua i del dol. I tot i que es pot inscriure en aquesta categoria temàtica, ben és cert que va molt més enllà.

D’entrada, la protagonista, que va fent la narració del llibre en primera persona, semblaria com una mena d’alter ego de l’autora. És, com ella, una persona que s’hi dedica professionalment a escriure, que fa classes a cursos i tallers d’escriptura, i que es mou dins del món de la bohèmia intel·lectual novaiorquesa. Al marge d’aquests paral·lelismes, sens dubte intencionats, podem afegir que la Sigrid Nunez és una autora d’una ja dilatada trajectòria, col·laboradora en diversos mitjans escrits, i amb tasca docent en diferents Universitats nord-americanes. I n’ha rebut nombrosos guardons. En concret, amb aquesta novel·la n’ha guanyat el National Book Award, i el New York Public Library Best Book Award.

A l’argument, la protagonista, que es manté innominada al llarg de tot el llibre, pateix la mort sobtada per suïcidi d’un amic seu, també professor. Una mort inexplicable des de la racionalitat, ja que era una persona amb una vida plena. Passat el funeral, la nostra protagonista es veu en la circumstància d’haver d’acollir al seu domicili el gos del finat, un enorme exemplar de gran danès, de nom Apollo.

Molt més que qualsevol altra persona de l’entorn del difunt, l’animal es mostra totalment deprimit, emocionalment destrossat per la pèrdua de l’amo. Comença doncs una convivència no gaire fàcil entre la dona i el gos. L’animal, malgrat les seves dimensions, es mostra dòcil a nivell quotidià. Si bé el problema serà el seu estat d’ànim, que el mantindrà en tot moment malenconiós. Tot i així, alguna mena de vincle es va teixint entre tots dos. I és en aquí, quan es veu clarament que amb el títol del llibre s’està fent com una mena de joc de paraules. Ja que s’està al·ludint alhora l’amic difunt i la pobre bèstia. Però, si bé aquesta és la principal línia argumental, d’altra banda l’obra reflecteix prou bé l’ambient dels tallers d’escriptura, i l’impacte que tenen en aquells indrets dels Estats Units, per exemple, com poden ser de terapèutics aquests tallers a l’àmbit penitenciari. Una efervescència, unes ànsies de participació en aquestes activitats, que en aquí resulten si més no insòlites, al menys amb aquesta intensitat.

També trobem en aquesta novel·la un reguitzell de reflexions a l’entorn del fet de la creació literària. Tot plegat fa del llibre una novel·la un tant agredolça, no especialment dramàtica, amable en definitiva. Se l’ha volgut definir com a novel·la “humorística”. Si ben és cert que en algun moment presenta alguna pinzellada irònica, no sembla però, especialment humorística. En qualsevol cas, és un llibre agradable de llegir, i per descomptat, dels que et fan reflexionar sobre temes diversos . Des d’aquestes línies us ho recomanem.

.

.

.

Reina Roja de Juan Gómez-Jurado

Nascut a Madrid al 1977, Juan Gómez-Jurado és periodista de professió i autor de diverses novel·les de gran èxit traduïdes a més de 40 llegues.

El seu últim thiller, “Cicatriz”, va escalar al més alt de les llistes de Best sellers i va ser el ebook més venut a Espanya en 2016. És un dels components del Podcast cultural Todopoderosos, des dels seus inicis al 2014, en el qual parlen de cinema, llibres, sèries i còmics.

Antonia Scott ni és policia, ni criminalista, mai a portat un arma ni placa; però a resolt un munt d’assassinats. Antonia Scott pertany a una organització europea secreta, resolent casos d’alta complexitat. Porta temps, molt de temps que no surt de casa seva, la seva vida transcorre de casa seva a l’hospital per cuidar el seu marit.

Jon és un policia amb no massa bona sort a la seva carrera professional, suspès de feina i sou accepta treballar conjuntament amb l’ Antonia per resoldre un cas, però no serà pas fàcil, primer a d’entendre-la, a de conèixer-la i a guanyar-se la seva confiança si volen ser un equip.

Novel·la trepidant amb personatges principals ben definits, girs inesperats, que va guanyant força a cada capítol. Estructurada en tres parts i cada part en diversos capítols, amb molts diàlegs per part dels personatges.
Tal i com demana l’autor al mateix llibre, no farem de SPOILERS, us recomanen la seva lectura.

La critica ha dit:

ABC: Los lectores van a caer rendidos ante Antonia Scott. Este personaje es, sin duda, lo major que le ha ocurrido al trhiller internacional en los últimos diez años.

La opnión de Málaga: un thriller trepidante con una misteriosa protagonista que justifica por qué Juan Gómez-Jurado es desde hace años el autor español más vendido en todo el mundo en formato digital. ‘El final te sorprenderá’, el mejor reclamo para abrir el libro y correr entre sus páginas

La Vanguardia: Gómez-Jurado rompe “las reglas del juego” en el thriller ‘Reina Roja’: “No podemos utilizar el ritmo del XIX”

.

.

.

La vida de la Rebecca Jones d ‘Angharad PRICE

Aquest és un llibre que m’ha semblat senzillament meravellós. La seva autora és gal·lesa. L’argument és ben planer. És la història de la família de l’autora. Així doncs, el personatge del títol és la germana del seu avi. I és qui va narrant en primera persona tota la història, que arrenca des del moment del casament dels besavis. I a partir d’aquí es van succeint el naixement dels fills, etc.

L’acció transcorre en un indret rural del País de Gal·les.

La narració és de fet, una lloança a la vida a pagès. Però alhora és una història d’amor. De l’amor que hi ha en aquesta família, que els fa fins i tot, esforçar-se de manera abnegada quan s’escau. I això passa al moment que cal prendre unes decisions per a tal que alguns dels fills d’aquesta família, amb una circumstància desafortunada, puguin accedir a una igualtat d’oportunitats a la vida.

A més a més, tot el relat traspua un amor a la terra, a la llengua i a la cultura gal·leses molt profund. La descripció dels paisatges és superba. Té com una mena d’alè panteista que et sedueix des del principi. Tot plegat fa que la narració sigui molt visual. És com si estiguessis veient el que vas llegint, i alhora tens la sensació que ho vas sentint com si sonés una veu en “off”, acompanyada d’una banda sonora musical. És supersensorial! Al final del llibre, però, l’autora inclou un petit detall que capgira tot el relat. Perquè el que semblava ser una mena d’exercici d’auto-ficció passa a ser, sense dubte, ficció pura! És perfecte. A nivell formal, es tanca així la quadratura del cercle. És en definitiva, una novel·la absolutament resplendent. No obviaré el sentiment que m’ha embargat tot llegint-la.

Ni més ni menys que F-E-L-I-C-I-T-A-T. És a dir, llegir-la em feia sentir totalment feliç.

Feliç i afortunada d’haver seguit la intuïció de fer-ho. Com també me’n sento de poder-vos-la recomanar. Una autèntica i finíssima joia que transforma en bijuteria moltes d’altres. No ho dubteu…

.

.

.

La casa de les papallones: un cas de la Norma Forester, de Teresa Solana.

Un diumenge pel matí, la sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester reb una trucada de la seva filla, perquè un amic seu ha ensopegat amb el cadàver d’una dona que ha estat assassinada prop de la casa okupada on han passat la nit ells i els seus amics, anomenada la casa de les papallones.

A partir d’aquí comença el compte enrera per a resoldre un cas molt incòmode per a aquesta policia catalana d’origen britànic, en el que es barrejaran els temes personals i la investigació del crim, tot plegat en uns temps de crisi econòmica i coincidint en el temps amb un accident d’avió a l’aeroport del Prat, el que farà que la Norma hagi de fer mans i mànigues i tirar de tots els recursos del seu entorn personal i familiar per poder portar endavant aquesta investigació.

A més a més, haurà de lluitar amb el que suposa tenir una filla adolescent i amb un episodi d’infidelitat del seu marit, metge forense, alhora que intenta evitar que es pugui condemnar com a homicida una persona innocent.