Novel·la

El amigo de Sigrid NUNEZ

En una primera impressió, aquesta novel·la passaria per ser un més dels nombrosos títols que se n’ocupen del tema de la pèrdua i del dol. I tot i que es pot inscriure en aquesta categoria temàtica, ben és cert que va molt més enllà.

D’entrada, la protagonista, que va fent la narració del llibre en primera persona, semblaria com una mena d’alter ego de l’autora. És, com ella, una persona que s’hi dedica professionalment a escriure, que fa classes a cursos i tallers d’escriptura, i que es mou dins del món de la bohèmia intel·lectual novaiorquesa. Al marge d’aquests paral·lelismes, sens dubte intencionats, podem afegir que la Sigrid Nunez és una autora d’una ja dilatada trajectòria, col·laboradora en diversos mitjans escrits, i amb tasca docent en diferents Universitats nord-americanes. I n’ha rebut nombrosos guardons. En concret, amb aquesta novel·la n’ha guanyat el National Book Award, i el New York Public Library Best Book Award.

A l’argument, la protagonista, que es manté innominada al llarg de tot el llibre, pateix la mort sobtada per suïcidi d’un amic seu, també professor. Una mort inexplicable des de la racionalitat, ja que era una persona amb una vida plena. Passat el funeral, la nostra protagonista es veu en la circumstància d’haver d’acollir al seu domicili el gos del finat, un enorme exemplar de gran danès, de nom Apollo.

Molt més que qualsevol altra persona de l’entorn del difunt, l’animal es mostra totalment deprimit, emocionalment destrossat per la pèrdua de l’amo. Comença doncs una convivència no gaire fàcil entre la dona i el gos. L’animal, malgrat les seves dimensions, es mostra dòcil a nivell quotidià. Si bé el problema serà el seu estat d’ànim, que el mantindrà en tot moment malenconiós. Tot i així, alguna mena de vincle es va teixint entre tots dos. I és en aquí, quan es veu clarament que amb el títol del llibre s’està fent com una mena de joc de paraules. Ja que s’està al·ludint alhora l’amic difunt i la pobre bèstia. Però, si bé aquesta és la principal línia argumental, d’altra banda l’obra reflecteix prou bé l’ambient dels tallers d’escriptura, i l’impacte que tenen en aquells indrets dels Estats Units, per exemple, com poden ser de terapèutics aquests tallers a l’àmbit penitenciari. Una efervescència, unes ànsies de participació en aquestes activitats, que en aquí resulten si més no insòlites, al menys amb aquesta intensitat.

També trobem en aquesta novel·la un reguitzell de reflexions a l’entorn del fet de la creació literària. Tot plegat fa del llibre una novel·la un tant agredolça, no especialment dramàtica, amable en definitiva. Se l’ha volgut definir com a novel·la “humorística”. Si ben és cert que en algun moment presenta alguna pinzellada irònica, no sembla però, especialment humorística. En qualsevol cas, és un llibre agradable de llegir, i per descomptat, dels que et fan reflexionar sobre temes diversos . Des d’aquestes línies us ho recomanem.

Reina Roja de Juan Gómez-Jurado

Nascut a Madrid al 1977, Juan Gómez-Jurado és periodista de professió i autor de diverses novel·les de gran èxit traduïdes a més de 40 llegues.

El seu últim thiller, “Cicatriz”, va escalar al més alt de les llistes de Best sellers i va ser el ebook més venut a Espanya en 2016. És un dels components del Podcast cultural Todopoderosos, des dels seus inicis al 2014, en el qual parlen de cinema, llibres, sèries i còmics.

Antonia Scott ni és policia, ni criminalista, mai a portat un arma ni placa; però a resolt un munt d’assassinats. Antonia Scott pertany a una organització europea secreta, resolent casos d’alta complexitat. Porta temps, molt de temps que no surt de casa seva, la seva vida transcorre de casa seva a l’hospital per cuidar el seu marit.

Jon és un policia amb no massa bona sort a la seva carrera professional, suspès de feina i sou accepta treballar conjuntament amb l’ Antonia per resoldre un cas, però no serà pas fàcil, primer a d’entendre-la, a de conèixer-la i a guanyar-se la seva confiança si volen ser un equip.

Novel·la trepidant amb personatges principals ben definits, girs inesperats, que va guanyant força a cada capítol. Estructurada en tres parts i cada part en diversos capítols, amb molts diàlegs per part dels personatges.
Tal i com demana l’autor al mateix llibre, no farem de SPOILERS, us recomanen la seva lectura.

La critica ha dit:

ABC: Los lectores van a caer rendidos ante Antonia Scott. Este personaje es, sin duda, lo major que le ha ocurrido al trhiller internacional en los últimos diez años.

La opnión de Málaga: un thriller trepidante con una misteriosa protagonista que justifica por qué Juan Gómez-Jurado es desde hace años el autor español más vendido en todo el mundo en formato digital. ‘El final te sorprenderá’, el mejor reclamo para abrir el libro y correr entre sus páginas

La Vanguardia: Gómez-Jurado rompe “las reglas del juego” en el thriller ‘Reina Roja’: “No podemos utilizar el ritmo del XIX”

La vida de la Rebecca Jones d ‘Angharad PRICE

Aquest és un llibre que m’ha semblat senzillament meravellós. La seva autora és gal·lesa. L’argument és ben planer. És la història de la família de l’autora. Així doncs, el personatge del títol és la germana del seu avi. I és qui va narrant en primera persona tota la història, que arrenca des del moment del casament dels besavis. I a partir d’aquí es van succeint el naixement dels fills, etc.

L’acció transcorre en un indret rural del País de Gal·les.

La narració és de fet, una lloança a la vida a pagès. Però alhora és una història d’amor. De l’amor que hi ha en aquesta família, que els fa fins i tot, esforçar-se de manera abnegada quan s’escau. I això passa al moment que cal prendre unes decisions per a tal que alguns dels fills d’aquesta família, amb una circumstància desafortunada, puguin accedir a una igualtat d’oportunitats a la vida.

A més a més, tot el relat traspua un amor a la terra, a la llengua i a la cultura gal·leses molt profund. La descripció dels paisatges és superba. Té com una mena d’alè panteista que et sedueix des del principi. Tot plegat fa que la narració sigui molt visual. És com si estiguessis veient el que vas llegint, i alhora tens la sensació que ho vas sentint com si sonés una veu en “off”, acompanyada d’una banda sonora musical. És supersensorial! Al final del llibre, però, l’autora inclou un petit detall que capgira tot el relat. Perquè el que semblava ser una mena d’exercici d’auto-ficció passa a ser, sense dubte, ficció pura! És perfecte. A nivell formal, es tanca així la quadratura del cercle. És en definitiva, una novel·la absolutament resplendent. No obviaré el sentiment que m’ha embargat tot llegint-la.

Ni més ni menys que F-E-L-I-C-I-T-A-T. És a dir, llegir-la em feia sentir totalment feliç.

Feliç i afortunada d’haver seguit la intuïció de fer-ho. Com també me’n sento de poder-vos-la recomanar. Una autèntica i finíssima joia que transforma en bijuteria moltes d’altres. No ho dubteu…

La casa de les papallones: un cas de la Norma Forester, de Teresa Solana.

Un diumenge pel matí, la sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester reb una trucada de la seva filla, perquè un amic seu ha ensopegat amb el cadàver d’una dona que ha estat assassinada prop de la casa okupada on han passat la nit ells i els seus amics, anomenada la casa de les papallones.

A partir d’aquí comença el compte enrera per a resoldre un cas molt incòmode per a aquesta policia catalana d’origen britànic, en el que es barrejaran els temes personals i la investigació del crim, tot plegat en uns temps de crisi econòmica i coincidint en el temps amb un accident d’avió a l’aeroport del Prat, el que farà que la Norma hagi de fer mans i mànigues i tirar de tots els recursos del seu entorn personal i familiar per poder portar endavant aquesta investigació.

A més a més, haurà de lluitar amb el que suposa tenir una filla adolescent i amb un episodi d’infidelitat del seu marit, metge forense, alhora que intenta evitar que es pugui condemnar com a homicida una persona innocent.