Olla pirata de Neil Gaiman

Olla pirata és un àlbum il·lustrat molt singular i divertit, que ben segur agradarà als més petits. Escrita amb rimes per l’autor Neil Gaiman i amb dibuixos de Chris Riddell, ens endinsaran en la història de dos germans, els quals van quedar a cura d’una colla de pirates, molt alegres i extravagants.  

Faran per sopar una olla que únicament els pirates saben cuinar, com a resultat un sopar deliciós, però compte!, menjar-ho té una sèrie de conseqüències irreversibles. La nit és llarga i els pirates tenen ganes de gresca, viatjaran amb els infants, en un vaixell que vola en cerca de festa. On aniran?

Tornaran els seus pares a casa, què passarà? Per descobrir-ho heu de llegir el conte.

Una història divertidíssima i original, destinada a infants a partir de 4 anys. 

.

.

L’ovelleta que va venir a sopar, de Steve Smallman

Aquest llibre per a infants és divertit i tendre. Un llop està cansat de sopar cada dia sopa de verdures i somia amb un bon estofat. Ja sabeu que, no sempre, però de vegades els somnis es fan realitat i en aquell moment truca a la porta una ovelleta que té molt de fred i que busca refugi. Quina sort ha tingut el llop!!! Per fi podrà sopar un bon estofat! O això és el que pensa… Es menjarà a la ovelleta? Deixarà de sopar cada dia sopa de verdures?

Una història que ens parla de l’amistat i de la importància dels afectes. De com ens canvia la perspectiva quan ens sentim estimats.

Segur que gaudiu molt d’aquesta història senzilla i bonica. ‘L’ovelleta que va venir a sopar’ és un conte deliciós ple de valors com l’amistat, la generositat i l’acceptació de les diferències…

I si us agrada després també venen a sopar a casa del llop uns altres llops i un cocodril

.

.

1001 juegos de inteligencia para toda la família d’Àngels Navarro

Àngels Navarro, nascuda a Barcelona (1958) és especialista en jocs i entrenament mental. Psicòloga de formació, especialitzada en psicomotricitat i teràpia a través del joc.

Aquest llibre ofereix nombrosos jocs d’enginy amb diferents nivells de dificultat, temps de resolució i centrats en diferents habilitats cognitives (percepció, càlcul, espai, llenguatge, memòria, raonament).

Val la pena destacar el disseny. Les il·lustracions son a color, inclou gràfics, dibuixos, reproducció de textos, gràfics, etc. que fan més fàcil entendre com hem de resoldre cada joc. A més, al principi trobareu una guia per fer servir el llibre i al final, les solucions.

Especialment recomanat per a persones curioses de totes les edats. Apagueu pantalles i gaudiu d’aquest llibre tan especial!!

.

.

L’ Ickabog de J.K Rowling

El regne de Cornucòpia era el més feliç de  tot el món. Tenia or en abundància, un rei amb uns bigotis magnífics i un munt de carnissers, reposters i formatgers , els exquisits productes feien que la gent ballés de felicitat quan els menjava. Tot era perfecte, excepte … ells Pantans, la regió de nord on, segons la llegenda, vivia el terrorífic  Ickabog. Sobre aquest monstre, qualsevol amb una mica de cap , sabia que no era més que una faula que els pares utilitzaven perquè els nens es portessin bé, tot i que de vegades aquets   cobren vida pròpia ..

Aquesta novel·la és molt especial per un munt de motius. La iniciativa per la qual la autora la va escriure es senzillament meravellosa, va rescatar una novel·la que tenia fa anys guardada en un calaix  i va començar a publicar-la per entregues a la seva pàgina web: Theickabog.com amb l’objectiu d’entretenir a infants i grans i a  fer més suportables les hores de confinament pel COVID-19

La història està pensada per als més petits de la casa, és fantasia barrejada amb un toc dels contes clàssics de sempre i uns personatges entranyables. Pot ser que el públic ideal siguin els nens, però un adult la pot gaudir igualment.

Rowling ens porta a el regne inventat de Cornucòpia. Allà, el rei Fred creu que ho té tot controlat i que  s’hi pot  dedicar més temps a pensar què a governar el seu país,  fins que un dia arriben rumors que el Ickabog, un monstre que viu a els  Pantans,  està fent de les seves. Per tant  el poble li demana al seu rei que faci alguna cosa per mantenir-los  fora de perill.

 Ell, al costat dels seus homes de confiança, decideixen anar a la caça del monstre i el que passa allà és molt curiós, perquè no troben a l’Ickabog i, però  en canvi, un d’aquests homes apareix mort. En aquell moment, lluny de confessar que havia estat una morts involuntària per part d’un soldat, comencen a inventar-se una història tremenda,  en què el Ickabog és el culpable de tot. I sabeu això que es diu que una mentida és com una bola de neu? Doncs aquí passa precisament això: que la mentida cada vegada es va fent més i més gran fins que ja no és possible controlar-la…

El Ickabog ‘ens submergeix en una història carregada de fantasia, aventures i perills que ens deixarà atrapats en les seves pàgines. Amb una edició de luxe, passejarem pels racons de Cornucòpia i per Els Pantans de la mà d’uns personatges que faran les delícies de petits i grans. Un conte per compartir i un grapat de idees  per instruir-nos.

Una preciosa edició en tapa dura il·lustrada a tot color amb els dibuixos dels joves guanyadors de el concurs de dibuix del Ickabog, perfecta per compartir i regalar.

Disfruteu de la lectura!!!

.

.

Desencuentros, de Jimmy Liao

Ella viu en un vell bloc de pisos d’un barri de les afores de la ciutat. Cada vegada que surt, no importa on vagi, es dirigeix ​​sempre cap a l’esquerra.

Ell viu en un vell bloc de pisos d’un barri de les afores de la ciutat. Cada vegada que surt, no importa on vagi, es dirigeix ​​sempre cap a la dreta.

Desencuentros, del taiwanés Jimmy Liao.

Aquest àlbum il·lustrat ens mostra com és el món d’en Jimmy Liao, amb personatges solitaris i inadaptats, on la tristor i la solitud els acompanya, però l’esperança també.

On la contraposició de les imatges ens permet veure dos mons en paral·lel, molt semblants, però linealment separats, només l’atzar els podria ajuntar. 

I aquí és on ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre cóm ens condicionen les rutines, si som amos de les nostres vides o ens deixem portar pel destí, o què fem per canviar-ho.

Preguntes i pensaments que es repeteixen al llarg dels seus treballs, part dels quals tenim a la biblioteca. Ojalá pudiera formular un deseo, La noche estrellada, Un beso y adiós, No soy perfecta… i, Hermosa Soledad, un dietari que va escriure a l’hospital quan va estar ingressat per leucèmia i on va decidir deixar de banda la seva exitosa carrera com a publicista i dedicar-se de ple a il·lustrar les històries que ell mateix escrivia.

.

.

Els Dies feliços, de Bernat Cormand

Els dies feliços és un  àlbum  il·lustrat que destaca molt , especialment pel que narra i  com ho narra. 

L’autor Bernat Cormand (Barcelona, 1973) coneix molt bé la seva professió, filòleg i il·lustrador. I en aquest àlbum aconsegueix  un llibre delicat, precís, detallista i  tendre.

D’aquells que et deixa una experiència preciosa, un punt que t’acosta a la lectura i a l’art.

Els protagonistes d’aquesta història són dos nens –el narrador i el Jacob–, un lloc –un poble encaixat entre un turó i el mar– i el temps.

Es un conte d’un nen que s’enamora d’un altre nen. Amb ben poc l’autor ens descriu el record d’un estiu i la relació d’amitat i amor que creix entre  els dos nens. I ho fa de forma directa, clara,  sense metàfores, mostrant els protagonistes , elements  i situacions, que dibuixen aquells dies feliços. Dies de jocs, on cadascú s’adona que ha trobat un amic amb qui pot compartir somnis, esperances i pors. Ells dos. I ningú mes.

La posada en escena és  delicada i precisa; l’execució és perfecte, amb el traç minuciós.  Tots els elements –des del color de la pàgina a la mida del text– estan tractats amb aquesta voluntats , envoltat  per una pàtina de color beix i de boira que ens transporta al passat, del  sípia de les fotografies antigues i dels s primers colors que s’aplicaren a les fotografies en blanc i negre.

Els dies feliços és un llibre valent i alhora necessari per fer més present el tema de l’homosexualitat en la Literatura infantil  i per obrir una mica més el ventall de temes i de punts de vista.

.

.

Sempre t’estimaré de Robert Munsch i il·lustracions de Noemí Villamuza

Entranyable llibre sobre l’amor d’una mare al seu fill. Comença quan neix un nadó, es va fer gran, passa la infància (la casa sembla un zoo) i arriben els anys esbojarrats de joventut i adolescència (de vegades, la mare pensa en vendre’l al zoo).

Quan es fa adult, marxa de casa. Per a la mare, mai no deixa de ser el seu nadó. Mai no deixa de bressolar-lo. Arribarà el dia, en que el fill bressoli a la seva estimada mare, i se n’acomiadi… Aleshores, la vida continua i serà ell qui segueixi donant amor a la seva descendència.  Un llegat d’amor.

Robert Munsch acompanya el seu relat amb una cançó bressol que es repeteix a totes les etapes i que convida a trobar un ritme propi per tararejar-la.

“Sempre t’estimaré,

sempre tindràs el meu amor.

Mentre jo sigui amb tu,

sempre seràs el meu petitó.”

Les il·lustracions, a color, de Noemí Villamuza realcen la sensació de tendresa i nostàlgia que transmet el text. Acompanyen al text situant-se a la pàgina contrària, com si no volguessin envair-lo. 

Un llibre per llegir a soles, o en companya del fills i filles i algun mocador a mà…

.

.

El ratolí que es va menjar la lluna, de Petr Horácek

El ratolí que es va menjar la lluna, destinat a infants de 0 a 6 anys ens parla del món que ens envolta, i de manera divertida ens presenta dubtes intangibles.

En els seus llibres, Petr Horácek sap jugar molt bé amb diferents elements (en aquest cas, elements que semblen la lluna, com el plàtan) per jugar i captivar els menuts mentre els hi expliquem contes o bé mentre aprenen a llegir.

Horácek és autor d’altres llibres com ara L’Ànec emmurriat, La Cabra goluda, Elefant i Oca Ruca, entre d’altres (els trobareu tots a les Biblioteques de Montcada).

Si us heu preguntat mai (o els vostres fills), què és la lluna (o el sol), perquè apareixen i desapareixen o quin sentit tenen, aquest conte és una bona manera d’introduïr-los diferents conceptes.

Per altra banda, ens presenta diferents animals divertits com el ratolí, el talp i el conill, uns clàssics tots ells de la literatura infantil, els quals es fan costat i s’acompanyen entre ells davant les dificultats i malentesos que ens poden portar menjar-nos un bocí de lluna. I és que… a què té gust la lluna?

.

.

Kirikú i els animals salvatges, de Michel Ocelot i Bénédicte Galup

Continuen les proeses del personatge de llegenda africana: Kirikú, un nen molt menut i extremadament llest, reflexiu i valent. El DVD està composat per 4 històries que es poden veure independentment i que són una ampliació de les virtuts del personatges, però no tenen relació narrativa entre elles i el punt de conducció és l’avi de Kirikú que fa d’element d’enllaç entre unes aventures i altres.

Mitjançant una història de gran riquesa simbòlica, Kirikú i les bèsties salvatges és un bon exemple per proporcionar als infants l’aprehensió d’un univers cultural diferent al que solen veure al cinema i a la televisió. La pel·lícula presenta una Àfrica mítica, de conte infantil, però també inclou elements fonamentals de les relacions humanes i de la concepció africana del món, com la importància de a família, del grup, l’harmonia amb el cos, el vincle amb la natura, el protagonisme de les dones, etc.

Normalment des d’Europa s’observa l’Àfrica pels seus conflictes i per la seva pobresa. La pel·lícula vol trencar amb aquest clixé de dependència i fa una presentació en positiu de la cultura africana tot mostrant-nos un continent ple de riqueses, colorista i exuberant.

En aquest entorn extraordinari viu el petit Kirikú, que compareixerà davant dels espectadors i espectadores com un heroi inusual. Els infants es preguntaran: com pot ser que sigui tan valent un nen tan petit que volta tot nu per la sabana? En Kirikú no representa la figura arquetípica de l’heroi alt, robust i presumptuós. És un infant diminut, caparrut i molt valent, que decideix ajudar el seu poble i descobrir el seu propi destí oblidant-se d’encanteris i supersticions. La seva aportació a l’harmonia de la comunitat no serà el resultat de grans proeses sinó que es construirà a partir de valors com la generositat, la participació en tasques col·lectives, l’esforç, la curiositat i l’atenció cap aquelles accions aparentment senzilles (i normalment invisibilitzades al cinema) com tenir cura de l’hort o fer terrisses.

.

.

.

Explica-m’ho, de Katherina Von Der Garten

Fa poc vaig conèixer per les xarxes socials d’una companya bibliotecària que a una escola havien retirat aquest llibre a petició d’una família. De seguida vaig pensar… què hi haurà a les seves pàgines que hagi ofès tant a uns pares? Vaig agafar el llibre en préstec i no només considero que és meravellós sinó que crec que seria ideal que estigués a totes les cases i a totes les escoles.

El llibre neix de les preguntes formulades per alumnes de tercer i quart de primària que van participar en alguns dels tallers d’educació sexual que imparteix la seva autora, Katherina Von Der Garten.

És un llibre fresc, perfectament il·lustrat amb imatges plenes d’humor. En total, 101 preguntes sobre la sexualitat i l’amor amb les seves respostes clares i acurades, que responen perfectament a la curiositat infantil. Amb un llenguatge planer i proper però sense embuts. L’autora respon a qüestions de tot tipus, moltes d’elles gens fàcils de contestar.

És un llibre per a nens i nenes a partir de 8 anys que recomanem sense recança.

.

.

.

Boy, relatos de una infancia, de Roald Dahl

Fa poc, al programa de ràdio que fem a les biblioteques, vam abordar la figura de Roald Dahl.

D’aquest autor podríem destacar molts dels seus llibres però el que ara us recomanem es ‘Boy, relatos de una infancia’ (títol de l’edició en castellà que tenim a les biblioteques de Montcada) o ‘El nen’ (títol de l’edició en català).

En aquest llibre, l’autor explica diverses aventures que va viure durant la seva infantesa. Explica anècdotes terribles dels internats de disciplina anglesa on va estudiar, però també, preciosos episodis dels seus estius a les illes paradisiaques noruegues, terra dels seus pares.

Llegint ‘Boy’, un s’acosta al món Dahl amb tendresa. Descobreix detalls de la infantesa i primera joventut d’un dels escriptors que més impacte han tingut en la literatura infantil a nivell mundial.

Segons el mateix Roald Dahl, aquest llibre no és la seva autobiografia “és el relat d’unes quantes coses que van succeir durant l’estada a l’escola i després de sortir d’ella. Algunes divertides i unes altres tristes. Totes elles són veritat”. Moltes d’aquestes vivències li van servir després d’inspiració per les nombroses novel·les que va escriure. Sereu capaços de descobrir-les?

El món Dahl és marevellós, inspirador i està ple de dolor, bellesa i veritat. Si us ve de gust conèixer-lo una miqueta més, podreu continuar després llegint ‘Volando solo’ .

.

.

.

Marlon. El camaleón daltónico de Isabel Arjona

A vila Camilion els camaleons viuen feliços i contents. Sempre veuen el cantó positiu de tot allò que els hi passa: mai parlen dels problemes, sempre es donen la raó els uns als altres … fins i tot si no la tenen.

Tamarinda i Romualdo, dos camaleons molt coneguts de la vila es casen, però no tenen molts i molts fills com acostumen a tenir tots els camaleons. Ells només en tenen un, el Marlon, un camaleó diferent de la resta.


Marlon no sap mimetitzar-se amb el paisatge. Que s’ha de posar de color verd?… doncs ell es posa de color blau. Que ha d’agafar la liana blava?… doncs ell l’agafa groga. Marlon confon tots els colors i se sent diferent. Sent que no fa res bé, que tot ho fa a l’inrevés.

Els pares del Marlon no veuen el seu fill diferent. Ningú veu o no volen veure el problema del petit camaleó. I és que com ja hem dit, a vila Camilion la vida és de color rosa per a tots els seus veïns.

Fins que un dia, el Marlon descobreix que a prop de la vila viu la Zas-Zas, una serp que s’alimenta de camaleons. Però tothom fa com si no passés res i Marlon viu mort de por, no vol ser l’àpat de la Zas-Zas.

El Marlon no està pas conforme amb la forma de pensar de la resta de camaleons, ell se sent i es veu diferent.

A través de la seva història aprenem que quan tenim un problema no hem de fer com si no passés res. El millor és afrontar allò que ens passa i parlar-ho per poder trobar una solució.

.

.

.

El llibre d’hores de Jacominus Gainsborough

Un llibre d’hores? Què és això? Doncs és tota una vida! La  vida d’en Jacominus Gainsborough, un conillet amb una discapacitat.

 Si en Jacominus hagués nascut en un altre lloc, i un dia diferent, en Jacominus no hauria estat el Jacominus… En Jacominus estava molt sovint a la lluna i justament per això quan començava les seves primeres passes va ensopegar. Havia estat una petita caiguda. Una aterrada de no res. Però aquella caiguda tan graciosa, sense soroll, a la catifa va fer que una de les seves potes es quedés impedida per sempre més.

En Jacominus és discapacitat, però això no el va aturar mai… Aquest llibre recull la seva vida sumant hores: des de la petita caiguda a moltes petites inquietuds, algunes angoixes serioses i més de 3mil milions de records…

Unes il·lustracions a pàgina sencera permeten obtenir tots els detalls de la vida de Jacominus  Gaudir, badar, perdre’t, no comptar les hores tot i que aquest llibre recull les hores més importants d’aquest petit conill.

Jacominus i és que aquest llibre ens descobreix tots els episodis d’una vida que mereix ser viscuda i explicada des del seu naixement fins a la mort. El perquè el descobrireu només si us endinseu en aquesta història i n’observeu fins al més mínim detall.