Una trentena de persones van prendre part a la Marató Popular de Lectura Poètica, que va organitzar la Regidoria de Cultura i Patrimoni el diumenge passat a l’Auditori Municipal en el marc del programa Poeticae. Entre els participants, hi havia persones de Montcada aficionades a llegir i escriure poesia, i també de fora de Montcada, provinents de localitats com Granollers, Sabadell i Barcelona ciutat.
Prop de la meitat de la setantena de poemes llegits eren d’autoria pròpia i, la resta, d’autors coneguts com Gabriel Ferrater, del qual se celebra enguany el centenari del naixement.
Entre els participants estava la nostra companya Isabel Pérez, que fa anys que hi participa en aquesta acció poètica.
A continuació us reproduim part de la seva intervenció:
Imagino que tots els aquí presents compartireu la consternació que jo sento davant del conflicte ocasionat per la recent invasió d’Ucraïna. Suposo que tothom estarem d’acord en que la guerra és, per descomptat, l’acció humana més abominable. I certament, a partir del que ens mostren els mitjans, no és difícil de posar-se en la pell de les persones que estan patint aquesta situació. De totes maneres, ara i aquí, vaig a intentar visibilitzar aquest sentiment que m’embarga amb aquest petit gest, destinat tan sols a fer-ho més tangible, com si diguéssim… En aquí faltarien els serrells aquells de coloraines, però és que no els he pogut aconseguir…
Bé, arribats a aquest punt, tal vegada podeu estar pensant que us vaig a recitar una poesia ucraïnesa. Sens dubte, seria el més adient… Doncs, va a ser que no… El meu coneixement de la idiosincràsia cultural ucraïnesa és ben limitat. Però si alguna cosa té la poesia és la seva condició universal. Així, que mentre assistim al desplegament d’aquests malaurats esdeveniments bèl·lics, he recordat una poema que sí que és molt adequat, perquè ara i aquí, sigui la meva aportació com a clam contra la guerra. Està aquest poema reproduït al monument que a tall de memorial està erigit al cim de Pàndols, dedicat per l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó 41 a tots els que varen combatre a la Batalla de l’Ebre. El poema el va escriure l’escriptor reusenc Antoni Correig, i es titula Germà. Diu així:
“Tu que estàs enfront meu, també en trinxeres
qui ets? No sé el teu nom, ni el meu et dic.
Sols sé que ets conegut com Enemic
i que, com jo, també la pau esperes.
Dormim dessota el mateix estel
i un mateix somni ens té la vida encesa.
Tots tenim una mare, una promesa
i un cor ardent, als seus amors fidel.
¿Com puc sentir cap odi, si me’n priva
l’encís primaveral del maig que arriba?
Potser algun jorn ens hem donat la mà
i avui dins el palmell portem una arma.
Ni que, enfront meu, no puguis escoltar-me,
t’anomeno amb un nom: el de germà!”
